TV3 i Catalunya Ràdio, massa nacionalistes segons Maragall.

Ara resulta que Josep Piqué li fa una pregunta al President Maragall al Parlament de Catalunya indignat perquè els mitjans de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió tenen la mania de parlar de "Països Catalans" i d'"Estat espanyol" i considera, el dirigent conservador, que tant TV3 com Catalunya Ràdio presenten una realitat massa "nacionalista", una visió massa esbiaixada del país en què vivim. A la pregunta de Piqué en la sessió de control, el més lògic seria esperar del President una resposta defensant la Corporació, els mitjans, els seus directius i els seus professionals, ja que estem parlant d'un organisme públic. Doncs, no. Amb Maragall, el previsible resulta imprevisible, i a l'inrevés. El President va venir a dir que ell també troba manca de pluralisme a TV3 i Catalunya Ràdio. De fet, recentment també al Parlament Pasqual Maragall va criticar com TV3 va donar la notícia del reconeixement del català a les institucions europees. Maragall creu que la notícia era massa negativa, i que la fita del reconeixement del català com a llengua de treball havia de ser digne d'un homenatge a la televisió pública catalana. Aquest govern està obsessionat amb els mitjans de comunicació, i curiosament ho està més amb els públics que amb els privats. I això que una de les promeses del tripartit era la "independència" dels mitjans públics. Maragall primer es va comprometre a dotar Catalunya d'uns mitjans públics "independents", després va matisar-ho dient que serien "no dependents" (del govern, s'entén), després va nomenar un exministre socialista (Joan Majó) com a director general i ara es dedica a criticar els criteris professionals d'uns equips que estan manats per directius nomenats directament pel govern. El fantasma de CiU i l'herència pujolista pesa massa en les inèrcies de TV3 i Catalunya Ràdio, sostenen des de Presidència de la Generalitat. Maragall no amaga aquesta opinió, perquè quan diu que manca pluralitat es refereix al fet que el posicionament suposadament convergent influeix més del compte. La qüestió és que el Govern viu una certa paranoia, al respecte. Tenen el convenciment que l'obra de govern és encertada i voluminosa, però que el ressò al carrer és inexistent perquè el missatge no arriba. Culpen els mitjans de la casa (és a dir, de la Generalitat) d'aquesta manca d'eufòria a l'hora de vendre el producte governamental. El Govern està equivocat sobre la influència dels mitjans. No hi ha una acció-reacció tan immediata com es pensen. A més, fer aquesta crítica és reconèixer tres coses realment preocupants. Una: que no era sincera la promesa d"independència". Dues: que tenen la voluntat de canviar la visió de país que presenten TV3 i Catalunya Ràdio amb una orientació menys "nacionalista". I tres: que des que governa el tripartit, han fracassat en l'intent. Xavier Vendrell, secretari general del conseller primer de la Generalitat i secretari d'organització d'ERC alhora (en un clar incompliment dels reglaments interns del partit que pretenien originàriament evitar l'acumulació de càrrecs i per això han modificat la seva literalitat), afirmava aquesta setmana a La Vanguardia per justificar el seu nomenament: "Jo entro perquè es noti més el bon treball que fan els departaments del Govern de Catalunya, siguin del color que siguin. S'està fent una gran tasca i no es percep en la magnitud que s'està produint." Per tant, molta feina té per davant Xavier Vendrell. El problema és que mentre ell vol vendre una suposada acció conjunta del tripartit, l'equip que envolta el President només es preocupa per vendre Maragall. Qui coneix Bargalló? Qui percep que Bargalló és el Carod-Rovira d'ara? Qui entén que el segell d'ERC és determinant en aquest Govern? Em quedo, però, amb les paraules de Mònica Terribas, conductora i presentadora de "La Nit al dia", del C33. Terribas (a la foto, de TVC) és un referent d'estil propi, de pluralitat i d'independència en aquest oceà de "manca de pluralisme" i manipulació "nacionalista" que denuncien Maragall i Piqué. Terribas afirmava en una entrevista recent a l'Avui: "Els mitjans de comunicació continuen sent material molt sensible i hi ha molta tendència a pensar que allò que diuen té transcendència immediata sobre la societat. Hi ha molta recerca que avala que això no és així, tot i el que creguin els polítics o els seus assessors. Aquest rerefons priva que es doni als mitjans la seva dimensió exacta i se'ls deixi treballar." Terribas dixit.