Uns fan el préssec i els altres van forts.
Mentre a Catalunya els dirigents del PSC i d'ERC es van a reunir diumenge a la nit per pactar el nou Estatut, en un pis de la Via Augusta de Barcelona propietat d'una amiga de Maragall, la capital de l'Estat i tot el poder espanyol es bolca en la candidatura olímpica de Madrid 2012. La imatge dels nostres governants i líders de les dues grans forces del tripartit (Maragall, Montilla, Iceta, Carod, Puigcercós i Ridao) quedant en un domicili barceloní per polir les seves disavinences sobre el text estatutari és realment d'estar per casa. Cutre, gairebé. Tant Miravet i tant Miravet II (Parlament de Catalunya), tanta posada en escena i foto institucional promoguda pel President de la Generalitat, per acabar d'aquesta manera, enmig d'una confusió mediàtica notabilíssima. Uns mitjans diuen que el tripartit aprovarà el nou Estatut en bloc. D'altres, que no se'n sortirà. Tothom dóna una versió diferent, en funció de les intoxicacions i les filtracions interessades. Un espectacle que confón el ciutadà, almenys aquell que encara té ànims de seguir llegint sobre el procés de discussió del nou Estatut.
La qüestió, deia, és que Madrid 2012 va fort. La capital espanyola va seriosament a Singapur amb l'esperança de sortir ben parada de la picabaralla entre París i Londres, les dues grans aspirants. Amb Madrid 2012 i el seu alcalde, s'hi han abocat tots els poders de veritat. Des de la Corona espanyola (la reina hi ha anat a Singapur) fins al president de l'Estat ZP, passant per líders polítics com el cap de l'oposició Rajoy i una gran caravana d'esportistes d'elit triomfadors i mediàtics. (A la foto, l'alcalde de Madrid Ruiz-Gallardón, del PP, amb el futbolista Raúl, el ciclista Indurain i el jugador de bàsquet Gasol.)
No sé si ens convé que els hi donin els Jocs Olímpics, la veritat. Per una banda penso que si Madrid organitza els Jocs, tindrem la capital espanyola distreta (i seguirà invertint part dels nostres ingressos a les arques de l'Estat, per no perdre el costum!) fins al 2012 i potser menys agressiva i violenta amb els territoris indomables com Catalunya, Euskadi i ara també Galícia. Per altra banda, penso que a Catalunya tant li fa si és Madrid o París la futura seu olímpica, perquè Barcelona està a 600 quilòmetres de la capital de l'Estat espanyol i a 1.000 de la capital de l'Estat francès. Poca cosa n'obtindrem. D'altra banda, si el COI aposta per Madrid, sempre podrem dir que Barcelona va fer els millors Jocs de la història, el 1992. Una injecció més d'autocomplaença per als catalans.