Censura a Londres.

Tinc dubtes raonables que la censura que s'està aplicant al cobriment gràfic de la cadena d'atemptats a Londres representi un plus respecte l'11M. No crec que impedir als professionals que prenguin imatges (muntat barreres i tallant els carrers per evitar que els fotògrafs hi entrin) o obligar les agències d'informació a retirar determinades imatges suposadament dures sigui més madur i avançat, més correcte deontològicament parlant, que el cas de Madrid. El nas (des de la distància) em diu que s'està minimitzant d'entrada el número de víctimes. Que si 2. Que si 32. Que si 37. Ara unes 50. Ara més de 50. Que potser arribaran al centenar... El nas em diu que hi ha un pacte (potser d'avantmà, perquè Gran Bretanya figurava feia temps en el punt de mira dels islamistes radicals) en què la premsa anglosaxona hi està implicada, per evitar la difusió d'imatges sagnants. En part, puc estar-hi d'acord. Però tot plegat em fa malpensar, i com a periodista m'inquieta.

També pot ser que estigui encostipat, i el nas em falli. Però com a mostra un botó: Una imatge (la de dalt) que han col·locat els de l'agència AP Photo per reemplaçar una imatge de Takayki Kawashima del lloc dels atemptats que ja s'havia penjat i enviat als mitjans. I el terme "Photo Kill", que en l'argot periodístic deu voler dir "foto aixecada", és especialment desafortunat en aquest cas. Kill és assassinar oi?