Que Catalunya és una nació és una evidència que no necessita de l'aprovació del Congrés dels Diputats. Que Catalunya té una història com a nació i, per tant, uns drets històrics, tres quarts del mateix. Ara el debat és fins a quin punt aquests drets històrics ens donen dret a alguna cosa més del que ens vulguin concedir els lectors més conservadors de la Constitució espanyola.
Avui finalment han sortit Puigcercós i també Carod (a la foto d'arxiu, amb Artur Mas), en respectives entrevistes a l'Avui i El Punt. Després de l'apretada mediàtica de can PSC (amb entrevistes i articles de Maragall i els "seus" consellers), li tocava el torn a Esquerra, en aquest curiós agost de debat estatutari.
També actuava avui Mas, en una entrevista a La Vanguardia. CiU diu que no hi haurà Estatut si el PSC no assumeix una "franja alta de la reivindicació". Els últims dies la tensió entre PSC i ERC s'ha desviat cap a una picabaralla entre PSC i CiU, mentre ERC recupera el seu paper equidistant i no té cap por de parlar d'eleccions anticipades si el nou Estatut fracassa. Carod dixit. Puigcercós s'erigeix com el garant de l'èxit d'un Estatut que ha patit "retallades del PSC" i el "sabotatge" de CiU.
La qüestió és que CiU necessita algun caramel, perquè no pot acceptar que després de 23 anys de govern el tripartit s'apunti l'èxit d'un nou Estatut amb més autogovern per a Catalunya i un nou sistema de finançament. ERC dóna per fet que a CiU se li ha de donar un cert marge de maniobra per apuntar-se alguna medalla en l'aspecte del finançament. Però quin rol assumeix el PSC i Maragall? "Volem l'Estatut ara!", proclamen els socialistes. L'agost s'acaba, el més calent segueix a l'aiguera i deien que el setembre (per la Mercè) seria la data límit.
A veure què passa.
