Volar més enllà de l'Estatut i la Diada.

Mentre determinats polítics es discuteixen per collonades (amb tot el respecte per la celebració institucional de la Diada), l'ús i abús de les filtracions periodístiques contamina el debat estatutari català. Això del Consell Consultiu deu ser una broma. "Avui qui xerra, nois?" Es deuen preguntar abans de sortir del despatx. La qüestió és que hem de recórrer a determinat diari per saber què passarà o no amb l'Estatut del segle XXI. Un escàndol.

Com que això va a dies, i avui ja cansa, he pensat que valia la pena fer un gran angular. M'he connectat a l'invent aquest del Google Earth i he comprovat, efectivament, que el món no s'acaba a can Estatut. Hi ha vida més enllà del text estatutari i de les declaracions i contradeclaracions polítiques. Fins i tot hi ha un debat sobre l'ús que se'n pugui fer del fantàstic Google Earth, que et permet veure gairebé tot el món a vista d'ocell amb un nivell de proximitat sorprenent.

Fa setmanes que hi vaig entrar, però cada cop que hi faig un volt m'al·lucina més. Puc veure casa meva. Per tant, poden veure casa meva. I això obre interrogants. Estic convençut que l'exèrcit, els governs i els espies deuen tenir una eina similar a temps real i amb una aproximació brutal. Plantejar ara allò del dret a la intimitat deu sonar un pèl ingenu, oi?

I parlant de fer viatges a vista d'ocell... La desgràcia de Nova Orleans ens arriba amb massa imatges aèries (o almenys això m'ha semblat) i poca fotografia a arran de terra. En tot cas, el que arriba de "fet viscut" és a través de testimonis, és a dir, de les víctimes: el que ja s'anomena ciutadà periodista. Ho lligo amb la reflexió dels blocs i el ciutadà actiu.

De Nova Orleans, per cert, en parlen en els seus blocs de MésVilaWeb Vicent Partal i Marc Belzunces.