Esperem que la senyora Constitució sigui grassa.

Ahir un amic em preguntava de què parlaria aquí quan s'acabi això de l'Estatut. Li vaig dir que la cosa va per llarg, però em va fer rumiar. Ja ho trobarem.

La qüestió és que avui podem aprofundir en el que comentava ahir, tot fent un repàs al que s'ha publicat. Si fas cas d'Acebes (error que no cometrem ara), el nou Estatut de Catalunya és un caball de Troia, un perill per a la Indisoluble Unitat d'Espanya. Pel PP, l'Estatut és la bomba. Però com pot ser-ho si resulta que Maragall es va comprometre ahir davant del comitè federal del PSOE a tancar un Estatut "dins" de la Constitució? Esperem que aquesta senyora, la Constitució, sigui de vida, és a dir, que sigui ampla i hi càpiguen moltes coses a dins seu perquè si no malament rai.

De moment, el Consell Consultiu (que és una mena de colador de notícies, i això no sé si passa als països seriosos) sosté que el projecte estatutari té un bon grapat d'articles inconstitucionals . O sigui, que la senyora esmentada no és gaire grassa, vaja. Deu estar a dieta precisament ara, al retorn de les vacances. Sort en té, Maragall, de Rodríguez Zapatero.

Ahir li va fer un bon cop de mà. De fet, el favor és mutu perquè tots dos van en el mateix vaixell, tot i que ZP va més lleuger. Amb el seu somriure i el seu tarannà, va tenir allò que se sol dir per quadrar els barons . Quina por tant de punyal "sueltu"!

És divertit saber com va anar la cosa per dins, ahir en el comitè federal del PSOE.

Per acabar, llegiu en Jordi Barbeta, que ha tornat de vacances i es nota.