Traïció al pacte del Tinell?

Traïció al pacte del Tinell?

Tinc el document del pacte del Tinell molt a mà, perquè sempre va bé fer-hi un cop d'ull. Vaig ser el 14 de desembre al Tinell, quan Maragall, Carod i Saura van signar el pacte d'esquerres que desbancava, després de 23 anys, CiU del poder de la Generalitat. Ja li tocava. Aquell 14 de desembre hi havia molta il·lusió per una nova etapa històrica, no només des del punt de vista progressista sinó també en clau nacional.

El primer compromís del Tinell és "l'aprofundiment de l'autogovern i l'elaboració d'un nou estatut". A grans trets, la proposta de reforma estatutària del tripartit ja va en aquesta direcció. Però si agafem la literalitat del pacte del Tinell podem tenir la sensació que hi ha incompliments evidents. Sense anar més lluny. El pacte tripartit parlava de la creació, per part de la Generalitat, d'una Agència Tributària de Catalunya "responsable de la recaptació dels impostos propis, cedits o compartits". I deia que la Generalitat "tindrà una participació en percentatges a determinar sobre la totalitat dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya (IRPF, IVA, Societats, Especials i altres). Sobre aquests impostos la Generalitat disposarà de responsabilitat tributària i capacitat normativa." Més endavant, en el punt cinquè del capítol de Finançament Autonòmic, hi figura: "Els ingressos per habitant de la Generalitat tendiran a equiparar-se progressivament als obtinguts en aplicació dels sistemes de Concert i Conveni vigents en les Comunitats Autònomes forals". El redactat ja desprèn ambigüitat, però és innegable quin horitzó apunta.

Jo em pregunto si avui el tripartit és fidel al cent per cent al redactat del pacte del Tinell. Em pregunto si no és contradictori que Artur Mas (líder d'una formació que va acabar desacreditada pel pacte amb el PP) sigui qui defensi el concert econòmic per a Catalunya mentre Esquerra no sap o no vol moure's en un difícil escenari en què sembla que hagi d'optar per la fidelitat al govern (i, per tant, al poder) o al pacte aplaudit per militància i votants que va justificar el Tinell i l'opció de fer President Maragall i no Mas. Només m'ho pregunto.

Estigues al dia. Subscriu-te al butlletí