Artur Mas arriba fort al ple.

Serà un Estatut d'infart. Fins a l'últim minut. Tot apunta que hi haurà nou Estatut, però fins i tot al tripartit hi ha veus que contemplen la possibilitat que CiU no doni el seu vot afirmatiu finalment. A veure què passa avui en la cimera d'urgència convocada per Maragall abans que comenci el ple.

En tot cas, si la cursa del debat estatutari acabés avui, just abans de les sessions parlamentàries, hi ha un corredor que arriba el primer i molt fort: Artur Mas. Ha sabut mantenir-se ferm, i aquesta fermesa negociadora l'ha reforçat internament com a presidenciable (consell nacional extraordinari de l'altre dia, amb cinc minuts de claca interna) i l'ha situat en el centre mediàtic d'aquests dies. L'he vist en l'entrevista amb Mònica Terribas, i veig Artur Mas molt segur i amb arguments que són convincents.

No vull ser ingenu, perquè aquí tothom va a la seva i vol vendre el seu producte. Però mentre Maragall està tapat pels Castells i Montillas, Esquerra juga a l'equidistància (ja li està bé que CiU apreti en la línia del concert econòmic, però ha de mantenir la lleialtat al tripartit) i no sé veure el Carod dels seus millors moments. A Mas se li retreu que vagi a la Moncloa (cosa que sí pot fer Carod) i ara l'intenten situar en el bàndol de Piqué, com a mesura de pressió perquè voti afirmativament. No afluixa ell. Esperem que no es tracti de gesticulació temerària de cara a les seves bases, i que finalment la corda no es trenqui i que sigui en benefici del país.

La foto finish, però, no és avui, sinó divendres quan es voti el text estatutari. I a partir de divendres poden passar moltes coses. Que s'esgoti la legislatura o s'avancin les eleccions. Que es reformi la llei electoral i la divisió territorial del país, cosa que lògicament inquieta CiU. Estarem distrets.