El terme "nació" comença a caure... i el que vindrà.

Molt bones paraules, això sí. Ni l'Estatut de Catalunya serà capaç de posar en crisi el tarannà de ZP. Només faltaria. El president del govern espanyol manté la calma i fa un discurs balsàmic, encara que sigui en contrast amb la ràbia que vomiten els de la caverna mediàtica i política, amb Rajoy de pregoner major del regne. Zapatero diu que el terme nació no cola tal i com li ha arribat el redactat estatutari. Hauran de posar un negre de La Moncloa a polir i fer equilibris literaris per no entrar en contradicció amb l'article segon de la Constitució espanyola, la nostra amiga doña Constitución, que diu que "nación solo hay una y a ti te encontré en la calle".

La batalla, ara és el terme nació. Quan s'ho hagin carregat, després vindran les rebaixes competencials i de finançament. No perdem els nervis, que això va per llarg i la retallada serà notable i per capítols.

És desconcertant el que ahir va dir el President Maragall al Parlament, en la sessió de control. Va venir a dir que potser hi ha equivocacions a l'Estatut. Va afegir que, si cal, caldrà claudicar davant de les correccions que facin al Congrés dels Diputats. Maragall ja prepara el terreny per fer marxa enrere, vaja.

Tinc dubtes raonables que els socis del PSC al tripartit puguin aguantar amb molta simpatia el culebrot que ens comença a oferir el govern de Zapatero, i les anades i vingudes de Maragall, per no citar les impertinències dels barons del PSOE. Sense anar més lluny, el diputat del PSC per Barcelona Manuel Mas no se n'amaga en el seu bloc i admet que llença aigua al vi en parlar del projecte de nou Estatut.

Desconcertant? Sí. Decebedor? També. Però el Tinell preveia una consulta electoral posterior al procés estatutari, no? Potser és hora de pensar en eleccions anticipades i a veure què diu el poble de Catalunya, de les quatre províncies d'aquesta regió d'Espanya vull dir...