El PP s'ha de quedar sol.

L'Estatut crema a les mans de Zapatero, i a La Moncloa i al Palau de la Generalitat ja tenen clar que el pacte polític s'ha d'enllestir abans d'acabar l'any. Ni el goven de l'Estat ni el de la Generalitat es poden permetre allargar fins a l'agonia la crispació que provoca el nou Estatut de Catalunya. El clima serà insostenible si es va dilatant el debat polític. Per tant, cal una entesa política ràpida per, posteriorment, deixar que la tramitació parlamentària segueixi les seves vies reglamentàries i el seu tempus .

Però urgeix treure-ho de primera línia. A ZP, perquè no hi ha qui respiri amb aquest ambient per les Espanyes. Al tripartit, perquè tant de soroll estatutari amaga l'acció de govern. Per amagar, fins i tot ha ajornat la remodelació del govern. Una remodelació que, en la mesura que la reclami CiU, trigarà més a arribar, perquè Maragall no pot donar la imatge que va a remolc d'Artur Mas.

El pacte polític per aprovar l'Estatut ha de ser una foto. Una foto que deixi al PP més aïllat que mai. Solets amb la seva caverna mediàtica. Rajoy s'ha de quedar com Piqué aquí, perquè si no és així Zapatero hi té molt a perdre. Tots els grups del Congrés menys el PP a favor de l'Estatut del Principat. Com avui a l'Ajuntament de Barcelona.

Per aconseguir-ho, ja s'estan visualitzant gestos. Sense anar més lluny, el d'ahir de Pasqual Maragall en l'homenatge a Pere Esteve, segons escriu a El Punt el company i amic Manuel Cuyàs: una revifalla de la Declaració de Barcelona en què els governs "nacionalistes" d'Euskadi, Galícia i Catalunya i les seves forces polítiques hi facin front comú. De fet, el PNB ja ha sortit en defensa de l'Estatut i al costat del quadripartit. Fermesa, unitat d'acció i calma... molta calma.