La contundència de Puig i la ironia d'Iceta.

Felip Puig va fort, perquè l'estat d'ànim a can Convergència ho permet. Diu que ben aviat tornarà a haver govern de CiU a la Generalitat, i que aquesta serà la millor manera d'acabar amb la inestabilitat agònica de govern. Temps al temps, perquè el postpujolisme ens està ensenyant que tot és possible. Tot està obert. Més obert que mai.

La contundència de Puig contrasta amb la ironia de Miquel Iceta. El portaveu del PSC en sap un munt, de dir tot el contrari del que pensa amb grans adjectius i escenificació. Aquests dies, quan Iceta digui blanc estigueu segurs que pensa negre. Quan elogia Maragall, internament l'està malaïnt. Ironia fina. Només cal llegir el seu bloc. El viceprimer secretari dels socialistes va demanar el cap dels assessors del President en la reunió de la direcció del PSC de dilluns. I va contraposar el sacrifici personal de Gerard Schroëder enfront de l'individualisme de Maragall.