L'ofensiva de Salvador Milà.
El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Salvador Milà, que està en la llista negra del President Pasqual Maragall i que genera tants recels entre els socialistes, ha passat a l'ofensiva amb la seva proposta de llei d'habitatge, que preveu la possibilitat d'expropiar pisos abandonats en entorns urbans molt concrets.
Milà ha fet saltar tots els senyals d'alarma, entre els seus socis de govern, començant pel titular de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal (PSC), i acabant per tots els representants dels sectors de la construcció i les finances. La seva és una aposta clarament d'esquerres, lluny de les postures poc nítides que fins ara ha hagut de defensar Inciativa al Govern i dels plantejaments pragmàtics promoguts per l'espai que es denomina "sociovergència".
Estranyament, els dirigents d'ICV-EUiA han sortit en defensa del seu segon conseller del tripartit. L'han anat deixant sol en moltes batalles, però en aquesta no. Per què? Perquè la crisi no resolta de govern representa un punt d'inflexió en la lògica del Govern i del tripartit.
Ara manen els partits, no el President. ICV ha guanyat un pes que fins ara tothom li negava, perquè amb menyspreu es deia que Joan Saura i companyia eren els "palanganeros" dels socialistes. A més, en la mesura que han salvat el càrrec de Milà, els ecosocialistes estan obligats a defensar-lo fins al final d'una legislatura que s'escurça per moments.
D'aquí a les eleccions, Milà, Saura i ICV-EUiA en general tenen el repte de marcar posició pròpia, de vendre's com els autèntics defensors d'una política d'esquerres que trenca amb 23 anys de pujolisme i, de passada, allunyar-se de l'allargada ombra del PSC.
Apostes com la de l'habitatge de Milà (un consideració al marge em mereix l'oportunitat i el context de l'anunci, amb un Meeting Point pel mig i envoltat de tot l'empresariat català) poden ser interpretades com un pas cap a aquesta estratègia. Si és que la tenen, és clar.
(A la foto d'Andreu Puig, Milà en el debat de política general, quan estava a la corda fluixa maragallana.)