Discurs hiperbòlic d'un Rajoy inmobilista.
Ha començat suau, però ha anat in crescendo. El líder del PP, Mariano Rajoy, ha repetit mil i un cops que la reforma de l'Estatut és inconstitucional. Ha parlat com si fos el president del govern espanyol i manés amb majoria absoluta. No, no, no i mil vegades no. Oposició frontal, com no podia ser de cap altra manera. Però se li ha anat un pèl la mà quan ha titllat la reforma de "chapuza" i ha qüestionat que els redactors del text estatutari ho hagin fet amb totes les seves "facultades mentales" i prou "sentido común".
Rajoy ha atacat l'Estatut, però el seu objectiu és Rodríguez Zapatero, a qui ha acusat d'abraçar-se al "nacionalismo" per cometre un "fraude descomunal". Un Rajoy provocador cap al final del seu discurs, que ha comptat amb la claca dels conservadors, ha plantejat un escenari apocalíptic. L'Estatut ho trenca tot i ho posa tot en crisi, segons el líder de l'oposició.
El dirigent del PP ha acusat ZP de ser còmplice de l'Estatut a canvi de mantenir-se en el poder. Rajoy no ha escoltat prou bé la intervenció d'Artur Mas al matí. El líder de CiU ha advertit als antics aliats de la federació nacionalista en la governabilitat de l'Estat -de l'UCD al PSOE passant pel PPque qui s'oposi a l'Estatut potser no podrà comptar amb el suport dels nacionalistes en el futur.
Amb qui pensa governar Rajoy, si algun dia arriba a la Moncloa? Aïllant-se i fent l'espantá d'aquesta tarda, difícilment atraurà a la seva causa la complicitat i el suport d'altres grups parlamentaris.
Cal admetre que el discurs de Rajoy és entretingut. Parla un castellà que a nosaltres ens fa gràcia, per antic i barroc. Fa unes metàfores i unes comparacions brutals, hiperbòliques. Avui ha fet sortir Batasuna, parlant de l'Estatut. Ha acusat Rodríguez Zapatero de dur Espanya al segle XVIII amb el nou Estatut català, que, segons ell, no és cap Estatut sinó una reforma de la Constitució.
Els que no van votar, o ho van fer amb el nas tapat, la Constitució espanyola del 1978, ara prenen Doña Constitución com la salvació de la pàtria. De la seva pàtria. Rajoy ha arribat a parlar de la Revolució Francesa, en una mena d'escudella barrejada en què ha comparat el blindatge de competències amb el "blindatge" del riu Ebre.
En definitiva. Molt exagerat. Molt divertit. Vist des de Barcelona, és clar. No sé a Espanya (demà veurem diaris i escoltarem tertúlies) quin impacte tindrà el discurs immobilista i conservador del centralista Rajoy. Un Rajoy que aquesta tarda no ha fet honor a la seva condició de gallec. No podem dir que no sabem si puja o baixa. La seva direcció és clara.