Votació a un quart de dues de la matinada.

Tornant cap a casa en cotxe, he seguit per la ràdio el tram final del debat. En Jofre Llombart feia la retransmissió en directe per Catalunya Informació. Més de dotze hores de debat. A un quart de dues de la matinada, i després d'unes intervencions realment sobreres i interrompudes per uns diputats del PP molt irritats i nerviosos, s'ha votat la presa en consideració de l'Estatut. Tothom menys el PP hi ha votat a favor. Un diputat (no sé quin) s'ha equivocat i ha votat abstenció. Aplaudiments en acabar. Salutacions, petons i abraçades. Una felicitat que, lògicament, no es pot comparar amb l'aprovació de la reforma al Parlament de Catalunya, quan el quadripartit eufòric va tornar a la cambra havent tancat l'acord a última hora i després el cant d'Els Segadors per part dels diputats. Allò del Palau de la Ciutadella tenia una càrrega simbòlica i una força que no podíem ni buscar ni trobar a la carrera de San Jerónimo. De Madrid i del Congrés, segurament tampoc no n'esperàvem tant. La correcció, que només s'ha espatllat a mesura que avançava la nit per l'extemporanietat del PP, ha predominat. Rodríguez Zapatero ens retalla el terme nació i el canvia per "identitat nacional", no ens accepta el blindatge de determinades competències i tampoc ens aprova un model concret de finançament, entre d'altres consideracions. Són les tisores de La Moncloa. Ara el tràmit parlamentari, la cuina política i les dents d'Alfonso Guerra són les que actuaran. A veure com evoluciona.