L'últim baròmetre municipal situava CiU a només un regidor del PSC en intenció de vot a Barcelona ciutat. Aquestes expectatives sumades al desgavell de l'alcalde Joan Clos i les tensions partidistes que pateix el govern tricolor han inflat, i de quina manera, la moral de la federació nacionalista. Dissabte van llençar Xavier Trias, el doctor Trias, com a alcaldable de CiU a Barcelona. Lluny d'imitar els seus precedessors nacionalistes, Trias compleix el seu compromís de dedicar-se per 12 anys i repetirà com a alcaldable.
El doctor Trias se'ns presenta amb una imatge renovada. D'entrada, dissabte no duïa corbata, ni americana ni camisa típiques de senyor barceloní. Els seus assessors i companys de partit estan aconseguint que el cap de llista ofereixi una imatge més "casual". Arreglada, però més moderna que l'aspecte que oferia el Trias conseller, el Trias home de CiU a Madrid o el Trias i Vidal de Llobatera que és un senyor que normalment es vesteix a Furest.
S'ha canviat les ulleres per unes de pasta gruixuda a les patilles, però primes en la montura, i imita Artur Mas, que els caps de setmana (i ara també entre setmana) porta camisa de ratlles de les que ara són moda. Trias té una gran sort amb Artur Mas de cap de files i candidat a la presidència de la Generalitat. Mas s'ha crescut com a presidenciable d'una manera escandalosa. Els americans ja haurien publicat quants punts i quanta popularitat hauria guanyat Mas des de l'acord quadripartit de l'Estatut cap aquí, incloent la seva participació en el debat al Congrés de dimecres.
Aquí hem d'anar en un pla més casolà, i com que no tinc accés a cap enquesta em referirà a l'aplaudiòmetre de dissabte, a l'Auditori Winterthur. Quan va sortir Artur Mas, les bases de CiU es van alçar com un sol home i van rebre el seu líder amb una escandalosa eufòria. "Mas, president" ja és una constant en les últimes reunions que CDC i CiU celebren en gran format.
Per tant, amb la incertesa d'un tripartit municipal que a mesura que s'acostin les eleccions anirà visualitzant més les seves divergències i tibantors, amb un element distorsionador que s'anomena Clos, Joan Clos, i amb un context de política catalana en què CiU no s'ha ensorrat sinó que s'està recuperant cada dia més, i amb la incògnita sobre la credibilitat de l'equidistància que Esquerra havia proclamat abans de les eleccions al Parlament, tenim a Barcelona un senyor que no genera recels, que pot caure millor o pitjor però que no incomoda, i que diu que s'hi veu fent d'alcalde.
De la mateixa manera que l'actual tripartit proclama un canvi a la Generalitat després de 23 anys de pujolisme, qui pot frenar l'argument de CiU que, de moment, el que tocarà d'aquí a un any i mig és un canvi a l'Ajuntament després de 28 anys d'alcalde socialista a la capital?
Els assessors de Trias ja han captat el concepte. Han presentat l'alcaldable amb una poma (a la foto de Quim Puig, Trias amb una peça d'aquesta fruita). "El doctor Trias és com una poma: fresc, natural, directe, sa..." A veure si a la poma no li posen l'etiqueta del "soci natural" Fernández Díaz i té sortida al mercat? Ho seguirem amb molta atenció.
