Puigcercós i els empresaris del Maresme.
Durant molts anys he assistit a les posades en escena de la germanor entre una CiU que governava la Generalitat i manava a Madrid i un empresariat català que estava acostumat als nacionalistes com a interlocutors únics de poder. Ahir vaig dinar a Mataró amb Joan Puigcercós, secretari general d'ERC, amb un reduït grup d'empresaris de la meva comarca, el Maresme.
M'hi va convidar Antoni Soy, president de l'Escola Universitària del Maresme, on se celebrava el dinar, i vicepresident del Consell Comarcal en condició d'alcalde republicà d'Argentona. Soy és un dels polítics més potents del Maresme, malgrat l'oposició local a certs projectes del govern de l'Entesa per Argentona.
Vaig assistir a una posada en escena d'una Esquerra que toca poder i decideix i d'un empresariat que s'està acostumant al canvi d'actors. Ara un dels protagonistes és ERC, en detriment de la CiU pujolista d'abans. Esquerra, i Puigcercós el primer, està modulant el seu discurs. Sap què ha de dir i com ho ha de dir si es al davant hi té empresaris.
El dia abans, el secretari general d'ERC s'ha entrevistat amb el vicepresident econòmic de l'Estat, el ministre Pedro Solbes. Puigcercós li ha plantejat moltes de les reivindicacions dels empresaris catalans, de diferents sectors, i entre ells el tèxtil, tan vital per a la fagril economia maresmenca. Durant el col·loqui amb els empresaris, detecto una certa complicitat entre el líder d'ERC (que fa un discurs més liberal de l'habitual, més entusiasta de la llibertat del mercat) amb determinats empresaris del Maresme.
Reconec Espígul, Aragonès, Mora i Vilella, entre molts d'altres. El president del gremi tèxtil de Mataró, Josep Espígul, sintonitza amb Puigcercós perquè els republicans han recollit les inquietuds dels empresaris d'un sector que viu hores molt baixes. Quan intervenen Mora i Vilella penso en què anys enrere, me'ls hauria pogut trobar còmodament en un acte de CiU.
Però l'empresari català ha interpretat bé la partitura del context polític, i sap que ara qui toca la porta (i altres coses) a Madrid és aquest tal Puigcercós, un noi del Ripollès que s'ha acabat fent amb les regnes del partit i és la cara visible dels republicans davant el PSOE. Zapatero, quan truca els republicans, fa que una secretària de La Moncloa marqui el telèfon de Puigcercós.
Surto del dinar amb la idea que els republicans s'estan movent bé en aquest paper d'interlocutors de la causa catalana. Davant d'un PSC i d'un PSOE atabalats amb altres ocupacions, crec que Puigcercós està sabent trobar la tercera via entre el pactisme i pragmatisme convergent i la reivindicació amb bandera independentista de l'Esquerra d'abans del pacte del Tinell i del suport parlamentari a Rodríguez Zapatero. El seu discurs descentralitzador connecta molt fàcilament amb uns empresaris mitjans o petits que saben que a ells, ningú no els hi regala res.