President sobre tamboret.

La posada en escena de Jordi Mercadé i companyia és realment diferent al que estem acostumats. Ja em va bé. Al Palau de la Generalitat, els directors dels mitjans catalans, barrejats amb els redactors habituals, fan preguntes a Pasqual Maragall per fer balanç dels dos primers anys de tripartit. Em quedo amb la frase: "L'Estatut no pot tornar de Madrid mutilat." El convenciment del President que tot sortirà bé posa de manifest que Maragall hi aposta fort, s'hi juga molt. En la línia del que deia ahir, el President ha insistit que es tornarà a presentar com a cap de llista del PSC. Ha d'aturar les especulacions. Un any així no es podria suportar.

Un Maragall molt dispers, que anava d'un costat a l'altre en les seves intervencions, ha reconegut que ha viscut "moments durs" amb el seu partit. Ha parlat de "pressions" i d'"incomoditat" per l'època que li ha tocat viure a ell, al PSC, al tripartit, i a la política catalana en general. Maragall reconeix que ell va a la seva, i el PSC no es queda curt tampoc. Li ha donat la volta a la pregunta dient que les pressions no són del PSC cap a ell, sinó a l'inrevés. Tant li fot. Hi són i es noten.

Joan ManuelPerdigó, d'El Periódico, li ha preguntat per l'idil·li Zapatero-Mas. "És una gran notícia", ha dit, en referència al quadripartit que ha fet possible l'Estatut. El President, però, no ha entrat en el tema que més es comenta últimament: la recomposició de relacions PSOE-CiU pot desembocar, tard o d'hora, en una nova correlació d'aliances parlamentàries o, inclús, de pactes de govern? El que alguns anomenen despectivament "sociovergència" sembla que es va recomposant de cara a un futur polític i electoral cada cop més incert.