Avís per a navegants.
Ahir va ser un dia d'imatges molt potents.
1. A Madrid, membres de les JERC encadenats a les portes de la COPE davant l'atenta mirada dels diputats Tardà i Puig. Increpats pels vianants, van haver de marxar per potes protegits per la policia. El món al revés. Els activistes han de rebre protecció policial. Jugaven a camp contrari, i servien en safata de plata carnassa mediàtica anticatalana.
2. A Londres, Artur Mas s'apunta a l'estela de Tony Blair i va a la London School of Economics acompanyat de l'historiador Paul Preston. Mas juga a la tercera via, i es fa la foto en un dels principals think thanks del nou laborisme. Mas, el socialdemòcrata.
3. A Madrid, al Congrés, Zapatero ha de suportar una altra sessió dura amb l'opositor Rajoy. No s'atura l'ofensiva anti-Montilla. La dreta escalfa motors per a la manifestació del cap de setmana contra l'Estatut de Catalunya. Zapatero intenta presentar el PP com una força aïllada, vist l'episodi de la LOE. Però la tensió en l'escena espanyola puja i puja.
Crec que s'estan movent moltes coses. L'estratègia de CiU de recuperar la centralitat obté resultats. El PSOE festeja CiU i viceversa. La negociació a Madrid de l'Estatut ho afavoreix, certament. Duran Lleida es frega les mans, i torna a somniar a ser ministre. Mas fa una oferta de pacte als socialistes espanyols per recuperar "l'eficàcia, la moderació i l'estabilitat".
Tot això, el dia que ERC protagonitza un episodi desafortunat a Madrid. No crec que molts dels nous votants dels republicans aplaudeixin la protesta d'ahir. A mi no em va agradar ni l'estètica ni l'essència de l'acte, ho sento. Comparteixo el propòsit de plantar cara a l'emissora dels bisbes, però hi ha altres maneres més efectives i menys contraproduents. Se'ls ha anat de les mans.
O ERC es replanteja a fons la seva estratègia o les eleccions anticipades que auguren a CiU seran cada dia més una hipòtesi que guanyarà cos, i la promesa de Puigcercós i Montilla farà aigües. El ministre no està precisament en el seu millor moment.
Els socialistes, ja us ho podeu imaginar, frisen més que mai. Lluny de fer desaparèixer del mapa la federació nacionalista, Rubalcaba juga a negociar a dues o tres bandes. El cas de la LOE n'és la primera prova. Avís per a navegants.