El festeig de Zapatero amb Mas inquieta Puigcercós.
El festeig entre Rodríguez Zapatero i Artur Mas, amb Duran Lleida i Montilla de celestinos pel mig, inquieta cada cop més Puigcercós (a la foto, ahir). Aquest dimecres el secretari general i portaveu d'ERC al Congrés ha fet un toc d'atenció a ZP, en resposta als retrets del dia anterior del president espanyol cap a Esquerra. A Puigcercós tampoc no li agraden moltes "coses" del PSOE i del seu executiu, però aquí ha tragat tothom.
Les protestes contra la COPE i la Constitució Espanyola, per part de les JERC de Pere Aragonès, són l'excusa per marcar distàncies entre socialistes i republicans en una etapa delicada com l'actual, amb pressupostos generals de l'Estat i negociació de l'Estatut sobre la taula. La Vanguardia titulava a portada: "Zapatero asegura que hay cosas de ERC que no le gustan nada." Com si abans no fos així, però ara tocar dir-ho, visualitzar-ho. Intencionalitat, no en falta.
Les paraules d'Alfonso Guerra eren premonitòries. Va dir que amb CiU, el PSOE governaria més tranquil. Aquest dimecres l'ha imitat el ministre Jordi Sevilla, que ha llençat una floreta (més) a la federació nacionalista. Vol que Artur Mas s'incorpori al tripartit. Us ho imagineu? Jo no. Una cosa és el quadripartit per aprovar l'Estatut, i una altra cosa veure Mas, Maragall, Carod i Saura a la mateixa taula del Consell Executiu. Quin embolic!
L'equidistància d'ERC queda cada cop més lluny. Els moviments dels altres partits estan situant els republicans (voluntàriament o voluntària) com a rivals de CiU més irreconciliables que mai. Avui semblaria més factible un pacte PSC-CiU que no pas un canvi d'aliances per part dels que tenen la clau, l'Esquerra de Carod l'endemà de les eleccions, a favor de CiU. Curiós, oi?
Em comenta un amic que troba sorprenent com els ideòlegs i generadors d'opinió pro-Esquerra s'amaguen. On són els Cardús d'abans de les eleccions? Costa de trobar-los a les pàgines d'opinió dels diaris. Aquells que van decantar la balança de l'opinió pública a favor d'una ERC que prometia aire fresc, sembla que s'hagin silenciat davant de l'ascens d'Artur Mas i de les desconcertants anades i vingudes del tripartit del President Maragall.
Llegeixo en el bloc del republicà Antoni Soy una anotació interessant, que separa estratègia de tàctica. Detecto serenor en determinats càrrecs republicans. Però no sé si això és bon o mal senyal. Ja m'ho sabran dir.