Hem d'aprendre dels bascos
La negociació amb Madrid està sent un caos. Pitjor del que s'esperava la part catalana, que ja venia escaldada del culebrot del Parc de la Ciutadella. M'expliquen que és un embolic monumental, i que el PSOE és una olla de grills. Tothom vol sortir a la foto i un per l'altre, l'acord polític del quadripartit català amb el PSOE no es concretarà abans d'acabar l'any.
Com si l'Estatut hagués aparegut per art de màgia... Ningú no pot al·legar que no fos una qüestió primordial a l'agenda política, però inexplicablement els agafa amb els pixats al ventre. O això volen vendre.
L'altre dia vaig dinar al costat d'un militat del PSC que havia estat dirigent del PSUC, i m'explicava que el pitjor d'aquesta pel·lícula és que ningú ha escrit el guió de com acabaria abans de començar a rodar. No hi havia res pactat, i això, en política, és un risc.
Potser ens convé assumir riscos, als catalans, però quan mires cap a Euskadi te n'adones que potser estem fent el numeret. A Ibarretxe, li van tombar el seu pla sobiranista. Rodríguez Zapatero va ser molt contundent. Segurament ja s'ho tenien pactat. Jo l'aprovo i tu me'l tombes. Cadascú fa el seu paper. Cadascú satisfà els seus. Però desprès, què? Només cal observar-ho. El PSE s'ha desmarcat claríssimament del PP, fa quatre dies va donar suport als pressupostos del lehendakari. Un gest polític d'importància cabdal en l'actual context de pacificació del conflicte basc.
El PNB torna a sentir-se còmode amb els socialistes bascos i espanyols, i no vol ni sentir a parlar del PP. Sense la gent d'Arzalluz i amb la renovació d'Imaz, i amb Patxi López, que és un home de Ramon Jáuregui (el segon d'Alfonso Guerra a la Comissió Constitucional), les relacions han fet un tomb en positiu.
Del tema basc no se'n parla gaire. En canvi, de Catalunya i del seu Estatut no hi ha manera que deixin de parlar a les Espanyes. Encara hem d'aprendre molt dels bascos. Els respecten i es fan respectar. A nosaltres, ens ha faltat "finezza" i molta cuina política. Tot i tenir l'"amic" Zapatero a la Moncloa, alguns (dels nostres) no ha acabat de fer la feina. O l'ha feta malament.