El PSC, xerric del PSOE

Llegeixo l'article d'aquest dilluns de Francesc-Marc Álvaro a La Vanguardia sobre la decisió que finalment prendrà Artur Mas davant d'un Estatut que el PSOE no pot assumir i, si l'assumeix, qui no l'acceptaria són els amplis sectors del catalanisme polític i sobiranistes que havien donat un marge a la il·lusió col·lectiva amb la reforma estatutària. En Francesc-Marc la clava, novament. A CiU no hi ha gaire optimisme perquè es veuen a venir que el gener que els espera serà molt dur, i novament hauran de decidir entre la retirada o el suport a un Estatut que les tisores del PSOE aniran netejant "com una patena". La decisió serà més difícil, perquè al Parc de la Ciutadella la jugada d'anar a l'alça com si d'una subhasta es tractés els va sortir rodona. Ara no els serà tan fàcil, i caldrà veure fins a quin punt ERC assumeix aquest rol d'estirar del carro nacional. De les forces del tripartit, és l'única (juntament amb ICV) que pot anar pujant el llistó, perquè ja hem vist quant de temps ha trigat el PSC a col·locar-se al costat del PSOE en la taula negociadora. On són els diputats del PSC que Maragall havia arribat a dir (a principi de la legislatura a Corts Generals) que formarien grup propi al Congrés? Segurament amb un Montilla menys debilitat, l'escenari seria diferent. Però amb la pèrdua de pes polític de Maragall i Montilla en el conjunt de l'Estat, l'aparell del PSC ha fet el que era previsible: apuntar-se al paper de xerric de Pérez Rubalcaba. Almenys fins ara.