Si aquí hem interpretat que la no-corbata del nostre conseller primer, anterior conseller en cap, Josep Bargalló, era símbol d'esquerranisme i renovació, per què hem de deixar passar per alt l'anàlisi de la vestimenta del president electe de Bolívia, Evo Morales, en la seva maratoniana jornada d'aquest dimecres a Madrid?
No sé com acabarà la cosa, a Bolívia. Desitjo que surti bé i que el nou govern del dirigent indígena triomfi, ja que aquest serà el triomf del seu poble. Em genera una certa precaució llegir que Bolívia s'afegeix al club dels països "antiimperialistes". Bàsicament perquè en aquest club hi són Cuba i Veneçuela. Què dir de Castro i Chávez...
Però avui, veient les imatges per televisió d'Evo Morales, m'ha generat una sorpresa agradable. El president electe bolivià s'ha entrevistat amb el Rei Joan Carles, amb el president espanyol Rodríguez Zapatero, amb els ministres Moratinos i Montilla, amb l'expresident espanyol González i amb un grup d'empresaris que tenen interessos a Bolívia (sobretot Repsol, Redesa i Iberdrola) i que tenien molt d'interès de dinar amb el gran Evo.
Tot aquest periple protocolari per la capital espanyola, amb una gran espectació. En part, per la sorpresa electoral del candidat indígena. En part, per la publicitat afegida que li ha proporcionat una broma desafortunada dels nostres amics de la COPE. Ja sabeu: allò de la imitació en antena fent-se passar, el locutor, per ZP i no dient-li al pobre home, el candidat guanyador, que es tractava d'una broma. Conflicte diplomàtic i xou institucional amb l'emissora dels amics bisbes per entremig.
La qüestió és que, de tota la jornada, jo em quedo amb el jersei d'Evo Morales. Ara algú pensarà que sóc un frívol, i potser té raó. Però a mi m'ha cridat molt l'atenció aquesta peça de roba del president electe bolivià. Què voleu que us digui. M'ha impactat. He pensat que, en aquest Estat plurinacional i contradictori que ens ha tocat viure, ni els sindicalistes van amb jersei a La Moncloa, i menys en visita oficial.
El més agosarat va a Armani i surt amb un vestit que val un ronyó, se'l posa i comet el gran acte de rebel·lia de no posar-se la corbata de rigor. És el que fa el nostre Bargalló, i va ser una de les novetats quan el van fer conseller en cap. Roba bona, camises maques, però sense corbata. Què progressista!
L'autèntica revolució es diu, des d'aquesta setmana, Evo Morales. D'això se'n diu trencar esquemes.
