Parlo amb un socialista i m'assegura que hi haurà Estatut perquè "ja està pactat". Parlo amb un convergent i em diu que serà complicat, però que sí. Parlo amb un republicà i es mostra optimista, però amb reserves per l'embolic (aparent) amb què el PSOE està portant les negociacions.
El socialista em comenta que el pacte Zapatero-Mas està fet, i que ara només cal polir quatre serrells i decidir com es fan la foto. Una vegada més la foto finish és decisiva per desencallar la negociació. Va passar al Parlament aquell vespre en què Maragall i Mas van sortir eufòrics, polze enlaire i somriure Profident. Una foto que, per cert, tants recels interns va provocar al tripartit. Potser Esquerra tem que es repeteixi aquell episodi, però amb Zapatero i Mas de protagonistes. Una segona bufetada?
Sembla, per tant, que els Reis ens portaran Estatut. Espero que s'aprovi la fórmula Mas, segons la qual es defineix Catalunya com a "nació" en el preàmbul, mentre que en l'articulat faran sortir sucedanis del tipus "nacionalitat" o "comunitat nacional". Crec que és important que hi consti "nació", encara que sigui al preàmbul. Tant li fa. La qüestió és que en la reforma estatutària s'accepti que Catalunya és el que és: una nació.
He trobat lamentable la pataleta de Duran Lleida, que pateix d'una gelosia infantil respecte Artur Mas. Per què filtra a La Vanguardia la seva proposta de rebaixes abans de Reis per definir-nos com una "històrica nació"? Molt trist, perquè fa l'efecte que el líder d'Unió no ha acabat d'entendre que la nova Convergència d'Artur Mas s'allunya (o pretén fer-ho) de la Convergència tova de Jordi Pujol, que claudicava abans d'arribar a Madrid, al pont aeri mateix. Amb Mas, que com em diu el socialista "entre tots l'estem fent un home", no es pot equivocar el seu propi soci de federació. Si CDC vol recuperar el crèdit perdut amb els pactes del Majèstic, no es pot abaixar els pantalons amb ZP estant a l'oposició a Barcelona i a Madrid. Mas anirà fort perquè vol ser president de la Generalitat. Així de clar.
En aquest Gran Hermano VIP en què s'està convertint la negociació estatutària, ja veiem que Solbes fa de "poli dolent". Ara resulta que el PSOE està abaixant el seu llistó i cedint en matèria de finançament, que fins a l'últim minut serà la incògnita perquè és la mare dels ous. ZP ha anunciat a través d'El País que no s'hi posarà fins al final. Es reserva el paper d'estrella convidada. Igual que Maragall, que no se'l veu, ni se'l sent, ni se'l nota. Està desaparegut o és a la cuina?
Qui cuina, i molt, aquests dies, és Rubalcaba (a la foto). Fa de "poli bo", però amb un pes en la negociació que compta amb el vist-i-plau de Zapatero. Vull creure que Guerra, farà prevaldre la seva condició de socialista i home de partit per damunt del càrrec de president de la Comissió Constitucional del Congrés. Això m'ho explicava l'altre dia un socialista: "No us equivoqueu; l'Alfonso Guerra farà el que decideixi el partit. Aquest no és com en Manuel Marín, que va a la seva!"
Tant de bo. Seria un bon regal de Reis. Amb permís dels republicans...
