Al PSOE li entra la pressa

Després de la reunió entre el PSOE i ERC per pactar el finançament català, ahir a Madrid, va sortir Rubalcaba dient que han aconseguit deixar enrere l'atzucac negociador, mentre que Puigcercós va aparèixer dient que tot just s'ha arribat a "un punt zero". El socialista i el republicà no han coincidit en el balanç de la reunió. Opció a: han estat en reunions diferents. Opció b: algú fa un balanç (positiu o negatiu) amb interès de tàctica negociadora.

És evident que els propers dies el PSOE ha d'anar cedint. La pressió és forta, però no hi ha més remei que mantenir la fermesa a les files del quadripartit català. Com que més val el no-Estatut que un Estatut nefast, els nacionalistes (CiU i ERC) ja s'han compromès a retirar el text en cas que els socialistes espanyols no baixin del burro. És una manera de pressionar. Igual que la portada d'avui d'El País: "Maragall advierte de que CiU no es imprescindible para aprobar el Estatuto." El President intenta pressionar, però una cosa és el que digui Maragall i una altra el que pensi Zapatero, que manté un idil·li estratègic amb Mas des de fa setmanes. Estatut sense CiU? Ho veig difícil.

El PSOE no va acceptar ahir una Agència Tributària catalana, com preveu l'Estatut aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya. Ahir, Rubalcaba i els seus companys del govern de l'Estat MAFO i Caamaño van posar sobre la taula la possibilitat de dues agències, una de l'Estat i una altra de la Generalitat, ambdues consorciades. Alguna cosa s'està movent, per tant. Piano piano si va lontano. Però massa piano tampoc s'hi podrà anar, perquè l'equip que negocia en nom de Zapatero té pressa per tancar el gruix de l'Estatut abans del dia 21. Què passa el dia 21, us preguntareu? Doncs, que el PSOE celebra el seu comitè federal i això és sagrat. Volen tancar la subhasta d'aquest Gran Hermano VIP abans de finals de mes. Maragall s'ha pronunciat en aquesta mateixa línia. Tenen pressa, i els barons es comencen a inquietar.

A "La nit al dia", de TV3, Duran s'ha mantingut ferm en què així "nem pa bé" (si em permeteu el barbarisme gironí). Sembla que el posicionament dels nacionalistes és força compacte. Però em quedo amb l'entrevista que ahir al matí li feien a Trias al "Minoria absoluta" de RAC1. Parlant de Solbes, el doctor Trias deia que és tant correcte amb les formes com intransigent i quadriculat en el fons. Ha vingut a dir que el vicepresident i ministre d'Economia és més tècnic que polític, i que amb algú com ell al darrere de la proposta econòmica del PSOE serà molt difícil tancar un acord pel finançament. Zapatero ja triga a imposar la política per sobre de la tècnica.

Abans d'anar a dormir llegeixo el bloc del negociador d'ERC en matèria de finançament, Antoni Soy (a la foto, ahir a Madrid amb Puigcercós, Joan Ridao i Carles Bonet), i us recomano que hi entreu: "La desafortunada "proposta Solbes" és millor oblidar-la el més aviat possible. És d'esperar que el PSOE i el govern de l'Estat mouran fitxa per a negociar (...)" Amb aquest optimisme em quedo.