Dia de justícia històrica, amb la sortida dels papers de la Generalitat republicana que estaven dipositats al Archivo General de la Guerra Civil Española, de Salamanca, com un autèntic botí de guerra. Les furgonetes del Ministeri de Cultura venen cap a Catalunya, i això té una càrrega simbòlica gens menyspreable.
El dia que la documentació expoliada per les tropes franquistes torna a casa, al Congrés dels Diputats hi ha una negociació maratoniana per tancar l'acord entre el govern estatal del PSOE i el quadripartit català sobre l'Estatut de Catalunya. El 6 de gener vaig escriure que tindríem Estatut, i ho segueixo pensant, malgrat el pessimisme (interessat) que vol projectar CiU.
Trencar la negociació seria tant dur com està resultant arribar a un acord. Aquest és un camí que no té retorn, i tot i que ahir s'arribés a una entesa en matèria competencial i s'evidenciés una discrepància manifesta entre el bàndol socialista (ja sigui espanyol o català, van junts) i CiU, ERC i ICV, pel que fa a la definició de Catalunya com el que som, una nació, i en la mare dels ous, que és el finançament.
Avui serà dia de molta trucada telefònica. Suposo que Artur Mas parlarà amb Rodríguez Zapatero. Entre tots dos hi ha bon "feeling", cosa que no podem dir, a dia d'avui, que es conservi entre el president espanyol i Pasqual Maragall.
El cap de setmana serà d'infart, ja que dilluns haurian de dir "caixa o faixa". El comitè federal del PSOE de demà, dissabte, no serà l'acte en què els socialistes podran presentar l'acord, perquè tot estarà pendent del que es decideixi dilluns.
Per tant, el nou ultimàtum del PSOE ha fracassat, i es postposa a dilluns. D'entrada, és un simptoma que les forces catalanes aguanten fort. No entenc com el PSC celebrarà aquest matí de divendres una executiva per donar el seu suport a l'última oferta que el PSOE presentarà dissabte, en aquesta subhasta estatutària, quan ni tan sols es deu conèixer. O la tenen amagada, o no s'entén el seguidisme del carrer Nicaragua amb els seus confederals de Ferraz.
No he estat allà, a la carrera de San Jerónimo, on el president del Congrés dels Diputats, Manuel Marín, ha volgut blindar els espais dels negociadors i deslliurar-los de la pressió mediàtica, però m'ho imagino segons explica el meu admirat Juan Varela.
(A la foto d'ahir, els socialistes Iceta, De Madre i Caamaño, aquest últim secretari d'Estat.)
