La foto ZP-Saura-Herrera i l'estratègia ecosocialista

Fa dies vaig dinar amb un militant socialista que aprecio. Havia estat dirigent del PSUC, i ara és al PSC. M'explicava que si els socialistes fossin intel·ligents intentarien ajudar Iniciativa per Catalunya Verds a les demarcacions on els ecosocialistes no obtenen representació parlamentària. Un cop de mà a ICV a Girona, Lleida i Tarragona per garantir-se un soci estable, al marge d'ERC. Quan comento aquesta estratègia a algun amic d'Iniciativa sempre em responen amb un moc. "Nosaltres ja som grandets i no necessitem que ningú ens ajudi!" Els ecosocialistes tenen aquesta relació d'amor-odi amb els socialistes. Governen plegats, però tampoc es poden veure gaire. Els hereus del PSUC es veuen més autèntics i coherents que uns socialistes als quals acusen d'haver-se venut a la socialdemocràcia més descarada. En canvi, els socialistes tracten els seus socis d'"esquerres i ecologistes de debò" com uns bons jans, massa dogmàtics potser, però bons jans al capdavall.

Veient la foto d'aquest dimarts a La Moncloa de Rodríguez Zapatero amb Joan Saura i Joan Herrera em sorgeix el dubte raonable sobre l'encert (o no) de l'estratègia d'ICV-EUiA. Saura és tan i tan responsable que sovint el veuen com el xerric del President Pasqual Maragall. ICV acusa Esquerra de manca de lleialtat. Els republicans retreuen a ICV que són els "palanganeros" del PSC. No sé si la foto d'aquest dimarts, que és calcada a la del dia anterior entre el president espanyol i els nacionalistes Artur Mas i Josep Antoni Duran, convé gaire als interessos partidistes de la força política que ocupa l'extrem més esquerranós de l'arc parlamentari. Afegir-se al pacte PSOE-CiU d'un Estatut retallat, no sé si és la millor estació final que havia de fer el bus de l'Estatut que conduïa el conseller Saura.

Algú em dirà que l'estació final encara és un horitzó llunyà, i que hi ha molta política per endavant. Segurament té raó, però hi ha imatges que impacten. Per als que vulgueu saber què es cou a la blogosfera ecosocialista, us proposo una visita als blocs del secretari d'Organització Màrius Garcia, que constata la "desesperació" del PP amb l'Estatut, o el bloc del militant mataroní Miguel Guillen, que sempre fa anotacions aprofundides i molt ben il·lustrades.