ERC es distancia d'un Estatut de "peix al cove"

Que Esquerra eviti la foto de Carod i Puigcercós amb Zapatero a l'entrada de La Moncloa està ben pensat. "Menys foto i més feina", que diria el President Maragall. Que Esquerra entregui al president espanyol un document sobre finançament en la línia de l'Estatut aprovat el 30-S al Parlament de Catalunya, tot i saber que seria rebutjat, també està ben vist. Que la reunió duri quatre hores i acabi sense acord, també. Que Esquerra celebri aquest matí una executiva extraordinària al Parlament (vegi's el simbolisme de l'escenari) indica la magnitud de la tragèdia. Una tragèdia que, segons la meva teoria del dia 23, és perfectament reconduïble. Però cal molta habilitat.

Trampolí cap a Palau o la torna del Tinell

Els atacs que ahir, en l'entrevista oportuníssima de mitja hora a TV3, va dedicar Artur Mas als republicans, així com les repetides referències a un esperat i desitjat retorn de la federació nacionalista al Govern de la Generalitat, vinculant-ho a l'acord secret i de poca substància sobre l'Estatut signat a La Moncloa amb Zapatero, posen en evidència que el líder de l'oposició no les té totes. Se li ha notat massa que l'acord amb el PSOE respon més a una "revenja" amb Esquerra que no pas a una operació prou ben calculada. "Tu em vas expulsar del Govern anant al Tinell amb PSC i ICV, i ara jo et torno la bofetada quan menys t'ho esperes." A Mas l'han traït les vísceres, la impaciència i qui sap si les ganes del seu soci socialcristià Duran Lleida d'ocupar un ministeri...

La ferida del nacionalisme no cicatritza

Uns (CiU) i altres (ERC) haurien de tenir més visió de futur. La patacada d'aquests dies aprofundeix en una ferida que no només no cicatritza sinó que es reobre entre les famílies nacionalistes, provocant més mal encara. Quan es calmin i tot es vagi posant a lloc, ja en parlarem de la guerra entre germans barallats des que el pacte nacional va fracassar en benefici del pacte social.

L'article de Carles Puigdemont

De moment, percebo que les bases republicanes clamen pel "no" a aquest Estatut de "peix al cove". I la militància convergent no sap dissimular la sorpresa i una certa decepció per la dura càrrega de pactisme que suposa l'acord a la baixa amb el PSOE. Avui precisament el setmanari català en anglès Catalonia Today conté un article molt intel·ligent i afinat del periodista i editor Carles Puigdemont, titulat "A "Peix al cove" (*) Estatut". La il·lustració, que acompanya aquest comentari, és prou explícita. Mas i Duran a La Moncloa en conferència de premsa, davant un cove ple de peixos. (*) "Peix al cove": literally "fish in a basket", it means "something easy" or a "safe bet". The English equivalent would be "Money in the bank". Us recomano l'article de Puigdemont, perquè és d'aquelles anàlisis riguroses que cal anar a cercar en dies moguts com aquests. Referents, vaja.

Un cove buit?

Els experts d'ERC consideren que la Generalitat podria disposar, en el millor dels casos, de 4.320 milions d'euros gràcies a l'acord Mas-Zapatero, sempre i quan es mantingués l'actual fons de suficiència. Però si aquest fons s'eliminés, cosa que seria molt probable, l'increment financer per al Principat seria de 1.820 milions. I en el pitjor dels escenaris econòmics possible, el cove es quedaria amb zero euros. És a dir, que la meva generació, la "generació sense Estatut" conservarà, però buit, el cove dels vells governs pujolistes, que almenys eren més pràctics i provocaven menys enrenou. Com diria aquell amic meu "canviarem pets per merda". Perdoneu l'expressió!