Els intents de CiU de forçar eleccions anticipades fracassaran. No perquè s'hagi descol·locat ERC o perquè un hipotètic vot contrari o abstenció a l'Estatut per part dels republicans deixés tocat el Govern tripartit. El President Maragall ja ha donat pistes de fins a quin punt necessita Esquerra per conservar un govern que ell volia canviar i no li van deixar tocar no fa pas gaire. El maragallisme no pensa en eleccions anticipades. I qui convoca eleccions no és ni Zapatero ni el cap de l'oposició Mas. És el President, i aquí (de moment) hi ha la complicitat del ministre Montilla. Els partits que governen la Generalitat no es poden arriscar a anar a unes eleccions al Parlament, encara que sigui amb un Estatut acabat d'aprovar, referèndum inclòs, perquè primer toquen les municipals. Concedir-li a la federació nacionalista la possibilitat de revalidar una victòria en escons, possiblement ampliada (qui ho sap), al Parlament abans de les municipals seria una temeritat que els aparells del PSC, ERC i ICV no es poden permetre. El "no" de Carod inquieta el PSOE
El guió no preveia que ERC baixés del tren estatutari. Fins al 6 de febrer, els republicans tenen temps per intentar visualitzar que poden esgarrapar millores en matèria de finançament. Maragall i Montilla no s'atreveixen a desprendre's dels socis de govern que els van salvar després de la derrota electoral. Una altra cosa és el que pensi i faci el PSOE. Per als socialistes espanyols, la foto Zapatero-Mas ha estat un respir. Però un respir que no evita que el PP tensi la corda fins a límits impensables. Un respir que no evita la reaparició de vells fantasmes. En qualsevol cas, la imatge d'unitat que avui ha ofert Esquerra al Parlament després de la seva executiva extraordinària ha deixat preocupats socialistes com Pérez Rubalcaba, que ha fet alguna trucada telefònica en veure les declaracions de Carod.Cop d'Estat
Fa cinc dies que Mas i Zapatero van pactar la rebaixa de l'Estatut aprovat al Parlament. És així. També és cert que el PSC va anunciar esmenes al Congrés al text que ell mateix havia aprovat al Parlament, també. I que sembla una ironia recordar que a l'inici de la legislatura algú (el President Maragall) va insinuar la possibilitat que el PSC tingués grup parlamentari propi a la cambra espanyola. Però no era cap novetat la incomoditat que l'etern debat estatutari havia generat a les files socialistes. Incomoditat que s'havia traduït en retrets cap a Maragall des de les seves pròpies files. Els socialistes no amagaven el seu malestar per l'actitud "excessivament nacionalista" que havia adoptat el President. La qüestió és que fa cinc dies que el PSOE va pactar la retallada amb CiU i ja comencen a sortir informacions que apunten a fortíssimes pressions, algunes inconfessables, en la línia de trobar una "sortida digna" per als interessos de l'estabilitat de l'Estat. A mesura que passin els dies s'han d'anar sabent més coses interessants... El termòmetre de la blogosfera
Si voleu conèixer l'estat d'ànim d'uns i altres, mireu els enllaços de polítics amb bloc d'aquesta pàgina i, si teniu una estona, entreteniu-vos a llegir les últimes anotacions que s'hi fan. Els republicans han estat els primers a posar el crit al cel a través dels blocs. Ara, encara que tard, han reaccionat els convergents. Només us faré dues propostes d'entre les moltes reaccions que hi ha a la xarxa "nacionalista", tant i tant escalfada i enfrontada aquests dies: Antoni Soy (ERC) i Montserrat Candini (CDC), tots dos de la meva comarca, per cert.
