Aquest Estatut està provocant massa danys col·laterals. La picabaralla entre Mas i Duran per la foto de La Moncloa amb Zapatero evidencia que la federació nacionalista té esquerdes profundes. El lideratge reforçat de Mas amaga les tensions internes entre Convergència i Unió. Però tot acaba sortint.El moviment d'Esquerra
L'atenció, certament, se centra en ERC per saber com enfoca la seva continuïtat al Govern i com fixa el sentit del seu vot en el referèndum. El més probable és que voti article per article, per aprovar i oposar-se a allò que cregui més oportú. No pot dir que "sí" a tot, ni "no" a tot. Aniran passa a passa. I de cara al referèndum, la cosa està entre el "no" i l'abstenció. Un "no" és massa dur perquè els republicans coincidirien amb el PP, i això fa lleig. En canvi, l'abstenció és més fàcil de gestionar políticament. De moment, aquest divendres celebren assemblees pel territori per prendre la temperatura de les bases. Anit, la direcció republicana va convertir un acte de balanç de mig mandat al Govern en una manera de treure pit, inclús parlant d'eleccions anticipades.El PSOE no para d'apretar
ERC s'aferra a la idea que no accepta pressions externes, i menys de Madrid. Al capdavall, és d'això del que estem parlant. Qui va forçar la dimissió de Carod com a conseller en cap després d'anar a Perpinyà a entrevistar-se amb ETA? El PSOE i Zapatero. Ara també decidiran la continuïtat del tripartit? I més tenint la sospita que això respon a un canvi de cromos entre Zapatero i Mas? De moment, sembla que el President Maragall suporta aquesta pressió que arriba des de Madrid, i en el Consell Executiu d'ahir (amb consellers que volia i els que no volia) va garantir esgotar la legislatura i conservar el govern catalanista i d'esquerres. Novament, el millor aliat d'Esquerra es diu Maragall."Xarnego" parlant de Montilla
Però ni Esquerra ni Maragall haurien d'estar gaire tranquils. Resulta que als ministres de Zapatero se'ls hi escapa a pocs metres dels periodistes comentaris desafortunats com aquest de Jordi Sevilla. Què dir el meu amic Sevilla i del seu dit? Feia anys no sentia dir "xarnego". L'anècdota és aquesta. Veure com de desfassats estan al PSOE. Quin desconeixement de la realitat catalana demostra el ministre valencià. Però el que va més enllà de l'anècdota és la demostració del que escrivia dissabte, i que ve de molt abans i de més enrere. Maragall és un problema per a Zapatero, que ja no s'enrecorda que el va avalar per accedir a la secretaria general del PSOE. Maragall és una pedra a la sabata del govern espanyol i del socialisme més espanyolista. "On són els federals?", que diria Carod. On són els socialistes federalistes? On és el PSC catalanista per defensar el seu president de partit i el president de la Generalitat? On són els intel·lectuals maragallistes?Els números no surten
En definitiva, que políticament aquí rep tothom. Però el més trist és que l'Estatut de la discòrdia (Estatut de La Moncloa, del peix al cove, l'estatutet...) ni tan sols ens proporcionarà una xifra clara. Se'ns rifen a la cara i encara hem de riure...
