La tensió baixa, però els números no surten

Com que aquí rep tothom sembla que hi ha un interès generalitzat a baixar la tensió política dels últims dies, després del pacte de La Moncloa entre Mas i Zapatero. Per molt que ERC intenti negociar amb el PSOE, això està dat i beneït. Tindrem l'estatutet d'estar per casa. Una reforma per pocs anyets, vaja. Els catalans tornarem a oferir la imatge de rondinaires i ploramiques la propera legislatura, perquè fins i tot els dirigents de CiU reconeixen que aquesta "deconstrucció" culinària de l'Estatut del 30-S amb què ens pretenen fer gaudir els cuiners Zapatero-Mas (amb cap estrella Michelin, de moment) no durarà gaire temps i haurem de reobrir la reforma de la reforma en poc temps. Fins i tot el President Pujol ho ha reconegut. El mateix que advertia el quadripartit català (qui t'ha vist i qui et veu?) de l'autogol nacional. Doncs les pressions deurien ser tant fortes que el "seny" de la federació nacionalista i la impaciència de Mas per sortir primer a la foto van dilapidar la il·lusió del 30-S. Una altra generació serà!

Calendari en mà perquè el PSOE té pressa

Fins el 6 de març duraran els treballs de la ponència Congrés-Parlament, i llavors la Comissió Constitucional del Congrés, que presideix Alfonso Guerra, disposarà de 10 dies més per enllestir la feina. Dilluns vinent, 6 de febrer, es designaran els diputats i s'aixecarà el teló a Madrid. El PSOE té pressa, molta pressa. Ara que pacta amb el PP l'Estatut del País Valencià, el POSE té ganes de treure's de sobre la llosa de l'Estatut català. Diumenge, El País ja el situava un punt per sobre del PP, en intenció de vot. Gairebé miraculosament. Ha estat arribar Mas a La Moncloa, i Zapatero es dispara a les enquestes. Aquest idil·li promet! Una altra cosa és que la impaciència ens hagi de fer combregar amb rodes de molí. Vint-i-cinc anys esperant i ara els agafa una inquietud sospitosa.

Els números canten (o no)

Un dels motius que posen de manifest que amb aquest pacte de La Moncloa no anirem enlloc és que no sabem números. Falten titulars, senyors! Quan ens diran què i quant guanya Catalunya amb aquest acord? L'estratègia comunicativa de CiU (tant admirada fins ara pels altres partits catalans, amb "xarnegos" o sense) no acaba de funcionar. S'han quedat ennuegats amb els articles que aquests dies publiquen diversos economistes als diaris, tot defensant les tesis que el nou Estatut és "més del mateix", financerament parlant. D'Elisenda Paluzié a Ramon Tremosa, passant per Germà Bel o Ramon Ballester. Per no citar un economista que és part interessada, perquè és negociador d'ERC en matèria de finançament, com és l'alcalde d'Argentona, Antoni Soy (a la foto), que des del seu bloc ens ofereix comentaris molt interessants. Aquest és fresc d'ahir.

"És la immigració, estúpid!"

Ahir el President Maragall va rebre al Palau els alcaldes de les capitals de comarca del país. Maragall manté, formalment, allò que el PSOE no desitja: que s'esgotarà la legislatura i que hi haurà tripartit al marge de l'Estatut d'infart que ens toca patir. Per tant, el Govern intenta oferir una imatge de normalitat que sovint no és del tot real, perquè els consellers fan feina i mantenen l'agenda però tenen el cap en un altre lloc. La qüestió és que Maragall va rebre ahir els alcaldes, i el gran tema mediàtic és la reforma territorial. La nova divisió del país en comarques i vegueries. Això, en petit comitè, havia quedat ajornat per a la propera legislatura. Però tal com van les coses, Maragall s'ha proposat fer història amb lletres majúscules i amb l'Estatut aquest exalcalde olímpic no en té prou. A Esquerra, ja li va bé. El conseller Carretero, l'enfant terrible dels seus companys socialistes de Consell Executiu, ja es deu fregar les mans amb el mapa del Principat per dibuixar. Però mentre les vegueries capten l'atenció dels mitjans, hi ha un neguit que ahir algun alcalde va transmetre al Govern: la immigració. I amb això no s'hi val a badar. Ahir un alcalde em va explicar que hi ha certa preocupació, i que no es pot cometre l'error de "pactar" que aquest tema no es toca electoralment. Perquè els que acaben pactant que d'això no se'n parla són els que acaben rebent la patacada a les urnes. Mentre els partits que governen no hi entren en matèria, les forces conservadores i d'extrema-dreta fan caldo electoral sense cap escrúpol, i treuen rèdit.

El sou dels diputats al Congrés

La cambra baixa espanyola ens dóna una lliçò de transparència. Ja es pot consultar a través de la plana web del Congrés (aneu a "diputats" i després a "règim econòmic"), el sou dels càrrecs electes. Avui en parlen El País i també El Mundo, entre d'altres. Si us interessa el tema, tafanejeu-hi. Fa dies vaig descobrir que el diputat socialista per Granada Rafael Estrella es convertia en el primer electe del Congrés a fer públic el sou i la declaració de patrimoni a través del seu bloc. Aquí teniu l'entrada, que superava el centenar de comentaris de lectors. No he sabut trobar cap anotació en els blocs dels amics diputats Manuel Mas (PSC) i Jordi Xuclà (CiU), però potser en parlaran algun dia d'aquests. En tot cas, des d'aquesta plana de parlamentaris trobareu els enllaços amb els últims comentaris dels catorze blocs de diputats al Congrés.