Ja hi som tots: l'Alfonso Guerra fent de "poli bo"
Tret de sortida a la Comissió Constitucional del Congrés. Alfonso Guerra ha demanat "sentit comú". Ho diu sabent, d'entrada, que l'Estatut que esporgarà la Comissió Constitucional que presideix no serà el de la Ciutadella, aprovat pel quadripartit, sinó el de La Moncloa, pactat entre Zapatero i Mas. Com que el líder de CiU deu tenir mala consciència, ahir va afirmar que s'aconseguirà "per etapes" l'Estatut del 30-S, el del 90%. Però d'entrada, ell s'ha posat d'acord amb el president espanyol per retallar-lo, renunciant a un finançament que havia de permetre posar fi al dèficit fiscal català i tirant per terra la il·lusió col·lectiva del reconeixement nacional. Ni nació ni diners.
El pacte de La Moncloa, en perspectiva
Que Artur Mas afirmés ahir que no renuncia a la reforma estatutària aprovada al Parlament de Catalunya demostra que no les té totes. Vist amb una certa perspectiva, el pacte de La Moncloa entre el secretari general del PSOE i el president de CiU només s'entén des de la perspectiva de l'oportunisme polític i l'electoralisme més immediat, barrejat amb l'amenaça d'un cop d'Estat soterrat del qual ni tan sols ens hauríem ni assebentat. Soroll de sabres, jutges en peu de guerra, boicots a tort i a dret que acolloneixen l'empresariat, intimidació mediàtica i pressió política, amb tejerèndum inclòs. La barreja segurament ha provocat una tremenda por escènica entre els sectors més conservadors de la federació nacionalista.
Zaplana, a l'Espanya "de los pingüinos"
La intevenció d'Eduardo Zaplana, l'expresident valencià i exministre d'Aznar, dóna pistes de quina línia mantindrà el PP a la Comissió Constitucional. Serà tant intractable com ho va ser Rajoy el dia que el Parlament va enviar al Congrés, per a la presa en consideració del nou Estatut, la delegació catalana d'un triumvirat que avui difícilment es podria dispensar un tracte tan afable com llavors. Estic parlant del trident Mas-Manuela-Carod. La desunió i el campi qui pugui de les últimes setmanes ha deixat el quadripartit com un record entranyable de la política catalana més recent.
Doncs, en aquest context tan advers per al país hi posa cullerada un personatge com Zaplana, amb el xerric Piqué, i tot el que ells representen. Un PP que no sé com encaixa en La España de los pingüinos. El llibre d'Enric Juliana parla d'"una visión antibalcánica del porvenir español: la concordia es posible". He començat a llegir-lo per intentar descobrir com és possible la concòrdia amb un PP que va obtenir 9 milions de vots el 14-M. Amb un PP que ahir qualificava l'Estatut del 30-S d'"obra d'enginyeria contra la llibertat". Quina barra.
Enquestes (secretes)
L'altre dia un lector blocaire, en Raül Vadó, em preguntava si sabia de l'existència d'enquestes. Diumenge La Vanguardia en publicava una, que s'ha vist ampliada en l'edició d'ahir, però la mostra és espanyola i catalana, no només centrada en el Principat. Vull dir que no s'han fet un mínim de 1.000 enquestes només a Catalunya, i un treball demoscòpic amb una mostra de 400 enquestes al Principat és un pèl justet, vaja.
Pel que m'expliquen, el PSC disposa d'una enquesta amb un univers de 1.000 enquestats a Catalunya. I aquesta dibuixa un mapa polític al Parlament de Catalunya si fa no fa com l'actual. Socialistes (42 diputats) i nacionalistes (46) es quedarien com estan, i els republicans pujarien un parell d'escons, de 23 a 25. És el que em diuen...
Les enquestes (secretes) dels partits són les bones. Les que publiquen els diaris, sincerament, omplen moltes pàgines i van molt bé per farcir el diari i titular a portada el cap de setmana, però permeteu-me que hi desconfiï.
Maragall i Clos al Carmel
L'inici dels treballs de la Comissió Constitucional va eclipsar totalment la visita d'ahir del President Maragall i de l'Alcalde Clos al barri del Carmel. O sigui, que encara no som en aquella situació que el tripartit somnia: la de la Catalunya postreferèndum, la de la Catalunya que té un govern que governa i on els ciutadans tenen la percepció que els polítics es preocupen dels "problemes reals". Com que l'Estatut encara s'ho menja tot, ni visita al Carmel ni atac del PSC a CiU per l'escàndol dels Ferrocarrils. Això no arriba. No trascendeix a l'opinió pública, que diria aquell.