El tripartit suporta la pressió del PSOE, mentre CiU dubta desorientada

ERC, el PSC i Maragall amb el Govern que presideix aguanten la fortíssima pressió que els arriba del PSOE. El tripartit s'ha conjurat per no repetir errors anteriors (em refereixo a la sortida de Carod del Govern, que va ser un peatge que Maragall va accedir a pagar-li a Zapatero). No s'hi val a complir tots els desitjos de Pepiño Blanco i Pepe Bono, perquè això seria la fi del tripartit i el fracàs polític de Maragall. Cap de les forces de l'actual Govern de la Generalitat s'ho pot permetre. A ERC no l'interessa pagar tant car el pacte Mas-Zapatero. Cornuts sí, però pagar el beure, no.

El PSC no pot suïcidar-se políticament, admetent un sucursalisme massa barroer que el condemnaria al paper de simple comparsa del PSOE a Catalunya. La tranquil·litat de Zapatero no val la renúncia a la presidència de la Generalitat, ha vingut a dir Maragall. Curiosament, el seu partit li fa costat. ICV-EUiA tampoc vol sentir a parlar de sociovergència (que és el que desitgen al carrer Ferraz i a La Moncloa) perquè és incompatible amb ells. Posi CiU al govern i, immediatament, es trobarà Iniciativa a l'oposició. És una equació fàcil, aquesta última.

Reunió (secreta) PSOE-ERC

Aquest dimarts a la nit s'ha celebrat una reunió secreta entre alts representants del PSOE i d'ERC a Madrid. No ha anat pas bé. Els socialistes espanyols no es mouen ni un mil·límetre de la proposta de finançament pactada a La Moncloa entre Mas i Zapatero. On hi hagi LOFCA, que desaparegui el concert solidari o la millora del finançament de l'Estatut del 30-S. Els socialistes espanyols no cedeixen. Gràcies, Artur. Gràcies, José Luis.

Bono, més val que callis

El ministre de Defensa (a la foto, ahir amb el seu bolígraf amenaçador) s'ha atrevit a humiliar públicament el President Maragall. Sense cap mena d'escrúpol, Bono ha posat més llenya al foc que aquests dies crema entre PSOE i PSC. Li ha cridat l'alto al President de la Generalitat. Li ha perdut el respecte, en un gest provocador que no ha aconseguit fer caure Maragall en la trampa. El PSC ha fet sortir Pepe Zaragoza, mentre el Govern ha fet sortir el conseller Quim Nadal. Una resposta contundent. Però què s'ha cregut el ministre de Defensa? Qui és ell per demanar a Maragall que aprengui de Zapatero? Tohtom sap que si Zapatero és secretari general del PSOE és pel suport de Maragall i del PSC al jove diputat lleonès. Tothom també recorda que Bono va ser el rival perdedor d'aquell congrés extraordinari. I alguns sospiten que el ministre de la guerra està esperant que ZP rellisqui per posar-s'hi ell. Per tant, menys cinisme i menys lliçons.

Les fintes d'Artur Mas: ara sí, ara no...

El líder de la federació nacionalista no està del tot segur del seu acord amb Zapatero. No les té totes. La resposta inesperada d'Esquerra ha deixat CiU un pèl descol·locada. Ho diu, i no és l'únic, el periodista Pere Martí en aquest article. A CiU saben perfectament que la rebaixa de l'Estatut de la Ciutadella destrempa i desorienta la seva gent, especialment aquella que s'havia cregut el discurs sobiranista de Mas. Molts nacionalistes confiaven en la renovació ideològica que s'insinuava després de la visita de Mas a Londres, un punt d'inflexió en l'intent d'enterrar la vella imatge d'una Convergència pidolarie, la del "peix al cove".

Entenc que l'afany de poder que legítimament manté el líder de CiU no serveixi per ofegar els dubtes que li sorgeixen ara. Sobretot després de veure clarament que el govern de l'Estat ens promet més café para todos, i para de comptar. Mas sap que, en clau nacionalista, no es pot quedar sol a la foto de l'Estatutet, i cedir-li tot el terreny del sobiranisme i l'independentisme a una Esquerra que, amb habilitat, intenta no renunciar a l'esperit del 30-S i fer-ho sense sacrificar el tripartit. Mas comença a pensar que es va llençar a la piscina de La Moncloa i que potser no era plena d'aigua. Tampoc buida del tot.

"Amb l'Estatut no n'hi ha prou", reitera Jordi Pujol

No deixaria passar per alt l'article que ahir penjava a la seva web el President Pujol, líder honorífic de CiU i estadista influent. Entre línies hi veig un cert desencís, un regust agre per la rebaixa pactada. ¿Potser Pujol comença a pensar, ara que la negativa d'ERC ha prolongar el temps real (que no realista) de la negociació, que l'Estatutet esdevindrà un autogol que serà celebrat a Madrid durant els propers 20 anys? ¿No és sospitós que els dirigents de CiU diguin que en un parell d'anys caldrà revisar-lo? Encara que comparin la decepció del pacte de La Moncloa entre Mas i Zapatero amb les acusacions de traïció que el 1932 van abocar alguns catalans contra el President Macià. Encara que busquin arguments per defensar-ho.

Batalla blocaire entre republicans i convergents

Els blocs segueixen sent un camp de batalla. El desconcertat espai ideològic del catalanisme polític es mou aquests dies entre els defensors i els detractors, de la rebaixa pactada a La Moncloa. Els blocaires d'ERC segueixen sent els més actius. Aquí teniu alguns suggeriments: els últims articles d'Antoni Soy, alcalde d'Argentona i negociador republicà en matèria de finançament [Més del mateix: dèficit fiscal]; de Pere Aragonès, portaveu nacional de les JERC [Construint el post-estatut]; del militant republicà Pau Comes [ I per què no hi ha un partit independentista de "dretes"?]; del militant de les JERC Daniel Mallén [Segurament sigui el moment...]. La rèplica convergent només l'he sabuda trobar en dos blocs; els de Roger Pons [La retòrica del tripartit]; i el de Salvador Grifell, també militant de CDC [Els de la menjadora i la cadira]. En el bloc d'aquests independentistes hi trobareu un àudio [imprescindible] amb talls de veu d'Artur Mas que, escoltats ara, fan molta gràcia.

Nou bloc d'un electe de CiU de Mataró

He descobert un altre bloc convergent, i l'he afegit als meus enllaços. Es tracta del regidor de CiU de Mataró Joaquim Fernàndez, un dels pesos pesants de Convergència a la capital del Maresme. No podia ser que cap regidor de CiU disposés de bloc a la ciutat més blocaire del país, tret de Barcelona, és clar. A l'Ajuntament de Mataró en tenen, els electes socialistes Ramon Bassas (pioner i referent), Oriol Batista (eficaç), Ivan Pera (complidor), Francesc Melero (una imatge val més que mil paraules), i darrerament el propi Joan Antoni Baron, alcalde de la ciutat, que s'ho ha pres amb rigor i constància. A veure si s'anima algun regidor més de l'oposició (CiU i PP) o del tripartit al govern.