Cortines de fum i repartiment de papers
La política catalana, lluny de la serenitat que requeriria una etapa històrica i decisiva com l'actual, no para de donar-nos ensurts i d'embogir i confondre el personal. Tot plegat, massa visceral i massa partidista com per poder afrontar la tramitació de l'Estatutet al Congrés amb mínimes garanties d'èxit. Inclús diria que l'espectacle és patètic. Massa vist, massa recurrent. I si això ho observes el dia que PSOE i PP s'entenen a la perfecció per aprovar al Congrés (a la foto) un Estatut valencià que ens fa basarda, pitjor encara.
Escàndols passats, cortines de fum actuals
Veure com CiU i PSC es barallen amb una visceralitat que recorda èpoques superades per assumptes teòricament amortitzats com les suposades irregularitats de les enquestes de la Generalitat (tornen a aparèixer els noms de Xavier Trias i David Madí, entre d'altres) o els contractes amb l'administració catalana d'empreses vinculades a Josep Pujol Ferrusola, fill del President Pujol, em cansa, sincerament.
Fa dos anys que governa el tripartit, i encara no s'han depurat les presumptes irregularitats de 23 anys d'administració pujolista? Quina casualitat que tot floreixi de nou ara precisament. ¿Es tracta de desviar l'atenció o la cosa va de marcar distàncies entre socialistes catalans i nacionalistes en un context en què el PSOE no para de llençar-li floretes a CiU? Sigui com sigui, crec que ara no toca. Hi ha mitjans que hi juguen, però a mi no m'atrau gens.
Zapatero es fa el sord amb Bono
Els atacs inadmissibles del ministre de Defensa, José Bono, al President de la Generalitat, Pasqual Maragall, potser formen part d'un guió en què PSOE i PSC es reparteixen els papers. Però, encara que fos així, la figura institucional del President es mereix un respecte. Maragall va instar Zapatero a cridar l'alto al seu ministre, però el president espanyol no està per aquestes misèries. Ell s'entrevista amb Putin. En canvi, Aznar dina amb Bush.
Diumenge, en sortir del consell nacional del PSC, se'n va anar a dinar amb un grup selecte d'empresaris catalans, acompanyat del ministre d'Indústria, José Montilla. Un dinar que sobta perquè l'opa de Gas Natural s'havia aprovat dos dies abans. Això proporciona carnassa a la caverna mediàtica, que veu fantasmes arreu, sobretot quan hi ha catalanofòbia al darrere.
Un dinar que sobta perquè el PSOE (que ara s'oposa a parlar en el nou Estatut de símbols "nacionals" referits a Catalunya) encara no ha tancat cap acord amb ERC per aprovar el text, i Zapatero no va aprofitar per fer contactes discrets amb els republicans. Com que el PSOE no amaga la seva disponibilitat a fer un canvi de parella a Madrid, ERC es comença a plantejar mesures visualment potents com un "veto" a l'Estatut quan arribi al Senat. Més gesticulació. Una altra cosa és l'eficàcia.
CiU no defensa Maragall
CiU, que en alguna ocasió ha volgut evidenciar que defensa la institució de la presidència de la Generalitat, no ha estat prou hàbil amb els atacs de Bono a Maragall. No ha entrat al drap per condemnar les crítiques del ministre al President. Només ho han fet el PSC, ERC i ICV. Crec que estem assistint a una ofensiva del govern espanyol contra el tripartit català.
El govern catalanista i d'esquerres ha passat de la simpatia (interessada) inicial a l'antipatia més evident. El capítol Bono és el més sonor, però que li preguntin a la consellera d'Interior, Montserrat Tura, si està contenta amb la irrupció de l'administració espanyola en les seves mesures legals per regular la prostitució a Catalunya.
Tensió Castells-Homs
No s'entén que l'idil·li Mas-Zapatero no s'hagi extès als subordinats. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, que encara ha de donar xifres clares, dels beneficis fiscals per al Principat del nou Estatut, li estira les orelles al diputat de a CiU i mà dreta de Mas Quico Homs, que ja va dient que això de la reforma estatutària s'haurà de revisar en qüestió d'un parell d'anys. Castells s'indigna. Quina fidelitat li demostra la nova parella del PSOE?
Xavier Trias s'hi veu, d'alcalde
Fa temps vaig escriure que no entenia per què el PSC no forçava la sortida de Joan Clos de l'alcaldia de Barcelona per promocionar un nou cap de llista pel 2007. Les enquestes de l'Ajuntament de Barcelona (menys transparents que les de la Generalitat) indiquen a una pèrdua sostinguda de suport electoral cap a l'alcalde del Fòrum. En canvi, el nacionalista Xavier Trias va llençat, i els mitjans ja l'entrevisten com si fos el nou alcalde.
S'extén la imatge que Trias té possibilitats d'aconseguir l'alcaldia, i la gent es pregunta què farà el republicà Jordi Portabella a l'hora d'establir pactes de govern. Curiós, a falta de més d'un any per a les eleccions municipals. Els atacs del PSC a Trias indiquen un cert nerviosisme.