Un gran patriota

Ens deixa un patriota exemplar, un incansable defensor de la llengua. Com escriu avui el company Salvador Garcia-Arbós en el seu brillant i apassionat article a El Punt, "se n'ha anat quan més falta feia". La pèrdua de Francesc Ferrer i Gironès em serveix per defensar la seva causa, que és la del "catalanisme transversal", segons ha declarat aquest 17 de febrer Josep-Lluís Carod, el president de l'últim partit en què ha militat el polític de la pipa. Ferrer i Gironès va ser fundador de Convergència Democràtica de Catalunya. El 1979 se'n va anar al PSC, partit pel qual va ser senador fins el 1993. El 1995 va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC, i el 2003 va entrar a l'Ajuntament de Girona com a cap de llista dels republicans. La faceta política de Ferrer i Gironès eclipsa la d'empresari, escriptor i activista cultural. Jo havia conegut i treballat amb el seu fill Jofre.

Ferrer i Gironès era un home tremendament modern. Tenia una web pròpia amb un bloc que actualitzava periòdicament. La seva última anotació és de dilluns, 13 de febrer. Escrivia sobre la negociació de l'Estatut en la Comissió del Congrés dels Diputats. La seva és una bitàcola de referència entre els blocaires polítics. Em resulta estrany escriure d'un difunt blocaire. Amb 70 anys, Ferrer i Gironès era el polític català de més edat amb diari personal a Internet. Ahir precisament un company, en Narcís Genís, em comentava que Ferrer i Gironès llegia aquest bloc, el seu i el dels altres companys d'El Punt Carles Ribera i Toni Dalmau. Una família, aquesta de periodistes d'El Punt amb bloc, a la qual s'acaba d'incorporar Eduard Batlle.

Ho deixo aquí. En Ferrer i Gironès segurament hauria anat a la manifestació d'aquest dissabte. Falta gent. Cap allà vaig...