Dissabte es va ensorrar el pacte Mas-Zapatero
La manifestació de dissabte [Jo hi era] enterra políticament el pacte de La Moncloa Mas-Zapatero per rebaixar l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya. Ha durat menys d'un mes, l'intent de desvirtuar l'Estatut del 30-S. Queda molt lluny aquell [Dissabte a La Moncloa] 21 de gener de 2006, en què el líder de CiU sacrificava l'Estatut del quadripartit a canvi d'un tracte de privilegi a Madrid com a pas previ al retorn al poder de la Generalitat. La jugada, li ha sortit malament. En canvi, Esquerra està sabent donar-li la volta. Com escrivia el 23 de gener que podia passar [A ERC li pot sortir bé la jugada] l'endemà del pacte Mas-Zapatero. El poble no accepta cap autogol, i dissabte va quedar molt clar.
Ahir, Zapatero va trucar al secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, perquè l'èxit de dissabte canviava radicalment l'escenari polític en la recta final de l'Estatut. El PSOE, el PSC, CiU i ICV queden descol·locats després del crit popular del "som una nació" per la Gran Via. Només calia escoltar les tertúlies d'aquest matí. Com canvien les coses! Aquest dilluns els tertulians no es plantejaven com forçar la sortida d'ERC del Govern, una de les preocupacions obsessives dels últims dies. La truita ha girat, i fins i tot Josep Cuní diu que no podia ser que "dos senyors decidissin modificar en set hores de dissabte" tot un Estatut aprovat pel 90% del Parlament de Catalunya. Qui t'ha vist i qui et veu!
La revolució tranquil·la de què escriu extensament avui Vicent Partal obliga Zapatero a moure's. Els socialistes no poden mantenir l'arrogància, per molt que l'encaix català els mantingui en l'ull de l'huracà espanyol. Discrepo de Francesc-Marc Álvaro, que en el seu article d'avui sosté que el "som una nació i tenim dret de decidir" és més defensiu que propositiu.
Un dels efectes positius de la mani [aquí teniu el video de VilaWeb TV] és que reforça el President Pasqual Maragall, que l'endemà mateix ja bloquejava des de Rupià. El President, després de patir el menyspreu del PSOE i del propi Zapatero, entén millor que molts d'altres el sentiment de la convocatòria. Aquest matí tothom parlar de "polisèmia", que és la manera de desviar una mica l'atenció. Igual que aquells que prefereixen dir que l'èxit de dissabte respon al cabreig generalitat amb el PP.
A excepció de Mònica Terribas, que dijous oferia un reportatge molt acurat de la organització de la mani, el tractament de la televisió pública catalana ha estat lamentable. El malestar s'ha fet sentir en alguna tertúlia radiofònica d'aquest matí. No només no la van retransmetre en directe, sinó que en l'informatiu del vespre va rebre un tractament francament secundari. Poca professionalitat o intent de silenciar-ho, no sé què és pitjor.
Resulta curiós que un col·lectiu com Contrastant, a qui ningú fa cas habitualment, hagi requerit tanta atenció aquest cap de setmana. Tant de bo es fessin ressò dels seus informes en altres ocasions, i no només quan els manifestants són independentistes, sobiranistes, federalistes o el que vulgueu. En tot cas, avui han penjat un rànquing de les grans manifestacions, que deixa en evidència l'èxit de dissabte.
Navegant per la blocosfera he trobat un parell d'anotacions interessants. La primera és del bloc Carrascla, que reivindica el paper mobilitzador dels blocs, com si fossin una nova versió dels SMS de les protestes contra la guerra de l'Iraq i contra el PP després de l'11-M. També és suggerent la reflexió del blocaire i regidor de CiU a l'Ajuntament de Barcelona Jaume Ciurana, que advoca per una recomposició de les relacions entre CiU i ERC. Curiós, després del silenci imperant a la blocosfera convergent arran del pacte Mas-Zapatero.