Eleccions anticipades i la vaselina del PSOE
Artur Mas es veu obligat a girar el seu discurs, a reorientar-lo lentament per no fer el ridícul més espantós. La primera reacció després del 18F va ser lamentable. Dilluns van filtrar una conversa telefònica entre els nuvis Mas i Zapatero i el posicionament de CiU arran de la clamorosa manifestació sobiranista: "Mas pide a Zapatero que emplace a ERC a dejar el Govern si dice no al Estatut",titula La Vanguardia en l'edició de dimarts.
És molt trist que una força nacionalista admeti el sucursalisme de la política catalana, i, pitjor encara, la submissió de les institucions i govern del país a un president i un partit espanyols. Quina autoritat moral tenen, ara a CiU, per criticar el sucursalisme del PSC si són els primers que demanen a Madrid que trenqui el Govern de la Generalitat o designi candidats a la Presidència? CiU demanant a Zapatero que expulsi un partit independentista del Govern a canvi d'una rebaixa estatutària que el carrer ja s'ha cuidat prou de condemnar cívicament. Que s'ho facin mirar.
No obstant, el canvi de discurs d'Artur Mas es comença a notar. Comencen a treure pit per trencar la imatge de pactisme barat. Suposo que les enquestes els deuen espantar. Zapatero té una enquesta (prèvia al 18F, imagineu-vos!) en què CiU no surt ben parada. No rendibilitza l'acord de La Moncloa. Ironies de la política. Fa quatre dies qui més apretava perquè la legislatura s'acabés precipitadament i s'avancessin eleccions al Parlament de Catalunya era CiU. Una pressió que el tripartit va saber administrar. Gràcies a Pasqual Maragall, per cert. Perquè els seus companys del PSOE no li ho van posar gens fàcil.
Doncs avui a qui menys li convé un avançament electoral és a la federació nacionalista. Tindrien pànic, perquè Esquerra té molts números de capitalitzar el seu actual "no" a l'Estatut en la negociació a Madrid i d'aglutinar algunes (que no totes) de les complicitats visualitzades en la revolta sobiranista del 18F. (Una manifestació que físicament també tenia connotacions polítiques: d'Espanya a Catalunya!) Qui més interès tindria avui amb les eleccions anticipades seria ERC. Ja veieu, com canvien les coses.
El PSOE ha entès el missatge
Com també canvia el tracte del PSOE amb el President Maragall (a la foto, ahir a Nova York amb Kofi Annan) i amb els socialistes catalans. Aquest dimarts a la nit Mònica Terribas entrevistava el secretari d'Organització del PSOE, Pepiño Blanco, que ha mostrat la seva cara més amable amb Catalunya, amb Maragall i amb el tripartit. Qui us ha vist i qui us veu. Dies abans del 18F, el ministre José Bono no parava de llençar insults contra la màxima autoritat del país, que és Maragall no ho oblidem. Després del 18F, el PSOE s'ha posat les piles i ha interpretat (o potser des del carrer Nicaragua els han ajudat a entendreu-ho) que ja n'hi ha prou d'afegir-se al carro del PP i d'atacar dia sí dia també el President de Catalunya i les institucions catalanes.
Molt curiós sentir dir al secretari d'Organització del PSOE que no calen avançaments electorals, que el tripartit va tant i tant bé (que tampoc és veritat, no ens enganyem) i que Maragall és excel·lent, un grandíssim president a qui el PSOE no s'atreveix a qüestionar. Terribas ha estat, com gairebé sempre, molt bé. Li ha recordat les paraules de Bono, el pactes inconfessables Mas-Zapatero d'avançament electoral al Principat, la ficada de pota del ministre Jordi Sevilla parlant del "xarnego" Pepe Montilla i alguna altra més. Blanco ha vingut a Barcelona amb molta vaselina a l'equipatge de mà. Ja convé que hagin entès el missatge.
Per cert, perdoneu que m'allargui massa, però m'ha semblat sensacional la resposta de Contrastant a la utilització que El País ha intentat fer de les seves xifres del 18F. Una lliçó per als que donen lliçons... És de justícia comentar-ho, ja que aquests dies la bona gent de Contrastant han patit una certa incomprensió provocada pel mal ús mediàtic de determinats mitjans.