El nacionalisme de Maragall i el "gir social" que espera el PSC

La meitat dels catalans volen un Estat independent o federat amb Espanya, segons aquest document del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat de Catalunya. El 36% dels enquestats prefereixen que Catalunya continuï sent una comunitat autònoma. En canvi, aquest dijous el Centre d'Investigacions Sociològiques de l'Estat ha fet públic un baròmetre autonòmic segons el qual un 45% dels catalans creu que Catalunya és una nació, mentre que un 40% considera que és una regió i punt. Si us voleu entretenir, hi trobareu moltes dades, però no oblideu allò que diuen que "hi ha mentides i enquestes". Prudència.

La gestió del tripartit i del President Maragall obté un "regular" per part d'un 40% dels enquestats pel CIS. Aquesta i altres enquestes detecten una certa crítica cap al Govern de la Generalitat i Pasqual Maragall, mentre que el Govern de l'Estat i el president espanyol Rodríguez Zapatero obtenen una puntuació molt millor a Catalunya. Els socialistes del carrer Nicaragua mantenen la confiança en Zapatero, entre d'altres motius perquè els treballs demoscòpics demostren la simpatia que ZP aixeca entre els ciutadans del Principat. Malgrat tot.

Hi ha una dada molt valuosa. Resulta que Zapatero obtindria 5 punts més de suport electoral a Catalunya respecte les eleccions estatals de fa dos anys. I cal recordar que ZP va treure molts més vots que Maragall en els comicis al Parlament. El PSC, per tant, té dipositades en Zapatero totes les seves esperances. L'objectiu principal per a molts socialistes catalans no és tant la continuïtat o no del President Maragall, a qui segueixen retreient un discurs massa nacionalista i poc d'esquerres, sinó que Zapatero pugui continuar a La Moncloa una legislatura més. Per als interessos socialistes, té més visibilitat el gir social del govern de l'Estat. I, de passada, serveix per compensar les veleïtats nacionalistes del nét del poeta. Curiós.

Maragall, però, és un figura. Se'n va a Nova York i la capsula informativa que resulta de la seva entrevista amb Kofi Annan és que "Catalunya és una nació sense Estat". Ahir mateix, encara des d'allà, el President de la Generalitat deixava la porta oberta a la possibilitat de definir Catalunya com a nació. És a dir, que el principal rival a la rebaixa pactada a La Moncloa entre el tarranà de Zapatero i la fotogènia d'Artur Mas és el murri d'en Pasqual. Els socialistes van acceptar que Mas aixequés el llistó de l'Estatut el 30-S al Parlament. Els va tranquil·litzar que després cedís en la maratoniana reunió a La Moncloa. Però ara qui més demana que es torni a aixecar la reivindicació nacional és el propi Maragall. Inèdit.

Cada cop que el President de la Generalitat fa un discurs massa catalanista, al carrer Nicaragua s'estiren dels cabells perquè el nacionalisme no és el millor terreny de joc per al PSC. "Nosaltres no podem jugar en un camp de joc on ens guanyen Esquerra i Convergència", em comentava l'altre dia un socialista. "Això de la nació està molt bé, però a veure quan acabem amb els barracons escolars", afegia. Entre els quadres del PSC [aquest té en Xavier Trias en el punt de mira "por la cuenta que le trae"], entre determinada base i, especialment, entre els càrrecs municipals hi ha una exigència impacient que el promès "gir social" arribi d'una punyetera vegada. Però l'Estatut s'ho menja tot. Encara. Ni tant sols quan és a Madrid ha servit per deixar el debat i l'atenció mediàtica en un segon terme. Amb el 18-F, pitjor encara. Tot s'ha revifat i l'escenari polític s'ha remogut. I de quina manera.

La foto d'Esquerra amb el PP

Aquesta jornada d'efemèride pel 23-F [aquí teniu una anotació en el bloc de Vicent Partal sobre l'intentona colpista a València] ens ha ofert un carmelet per part d'ERC i EA gens monàrquic i que irrita al PP. Al Congrés, la Comissió Constitucional segueix treballant, i aquest dijous el PSOE ha estat capaç d'incomodar CiU i ICV. Seleccions i aeroports han estat l'entrebanc. I els blocs confidencials, en aquest cas La Santa Espina, mantenen una divertida pugna sobre la foto d'ERC amb el PP (en la imatge, Carod i Trillo). El convergent David Madí apareix força sovint a Busot [aquí teniu entrades 1, 2 i 3]. En canvi, el tercer en discòrdia, Tumbuctú, aboca continguts poc versemblants, per dir-ho suau.

La decepció de Ramon Tremosa

Per molt que ho intentin els seus companys de la Fundació Catalunya Oberta (laboratori d'idees i lobby de la Convergència postpujolista), l'economista Ramon Tremosa no respira optimisme amb el pacte Mas-Zapatero. El seu article d'ahir ho posa de manifest. Decepció imperant entre els experts en finançament que fins ara havien esdevingut referència obligada. O abans no eren tant bons o, com que són uns "traïdors" a la causa de la sociovergència, ja no hi entenen res. Segurament, ni una cosa ni l'altra.

Periodisme digital i diari gratuït

Estic content pel retorn desitjat del periodista blocaire Juan Varela. Feia dies que no actualitzava el seu bloc i no sabia per què. Avui ho hem sabut gràcies a una anotació molt personal i emotiva des del postoperatori.

I m'ha arribat per correu electrònic el web del diari gratuït ADN, que properament sortirà a l'àrea metropolitana de Barcelona impulsat per Planeta [de qui diuen això i això altre, però relativitzeu-ho molt] i dirigit per Albert Montagut.