El futur del tripartit està garantit
Consellers i conselleres, membres del Consell Executiu de la Generalitat, càrrecs del Govern, forces polítiques del tripartit, pareu màquines! Preneu-vos cinc minuts per brindar amb cava per la salut de ferro del govern catalanista d'esquerres! Aquest diumenge han confluït dos titulars determinants. Tots dos a La Vanguardia. Em refereixo a les declaracions del líder d'Unió Josep Antoni Duran Lleida: "Duran pide paciencia a Mas porque prevé que el tripartito no se romperá por el Estatut". Per tant, calma que això del govern Maragall va per llarg. Com a mínim, per dos anys més, que és el que falta per esgotar la legislatura. Duran Lleida és aquell que va dir que mai de la vida pactaria amb Esquerra. És el mateix que té la virtut de tenir tants enemics a dins, de la federació nacionalista, com a fora. Crec que Duran irrita més la bona gent de Convergència, per no parlar dels sectors sobiranistes, "pinyol" inclòs, que no pas els socialistes espanyols, que tant l'estimen últimament a Madrid. El conviden a tots els programes i el festegen com mai. Això al líder socialcristià (antigament democratacristià, no sabem si per allò de "cristià de cintura cap a munt i demòcrata de cintura cap a vall" que deien els més divertits d'Unió) li encanta. Ja que el seu cap de files a CiU, Artur Mas, no va tenir la deferència de trucar-lo quan esquiava a la Val d'Aran mentre ell rebaixava l'Estatut amb Rodríguez Zapartero a La Moncloa, almenys el PSOE el té en compte, a Duran.
El segon article determinant per advertir la continuïtat del govern que formen Maragall, PSC, ERC i ICV-EA és el que signa el periodista Jordi Barbeta: "Un president almogávar". Ja fa dies que alguns sostenim aquesta tesi de Barbeta: "Maragall está más cerca de Carod que de Montilla porque sólo ERC le asegura la continuidad". Són imputs que ens han de fer veure la realitat. La pròpia CiU i els mitjans més satisfets l'endemà mateix del pacte Mas-Zapatero comencen a llençar la tovallola, i donen per perdudes les travesses d'unes eleccions anticipades que, per cert, tant el ministre José Montilla com el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, sempre havien assegurat que no arribarien. Si l'invent no durava quatre anys, tenia molts números de no repetir-se en una següent legislatura.
No al Congrés i... al referèndum ja veurem
Amb un PSOE que per boca del poderossíssim Alfredo Pérez Rubalcaba diu que no a la cessió dels aeroports a la Generalitat, en contra del que s'havia pactat, i amb una CiU que gira el seu discurs per no enganxar-se del tot els dits, i amb la irrupció política dels manifestants del 18-F, Esquerra manté ferm el seu no a aquest Estatut rebaixat a Madrid. La fórmula dels republicans serà votar en contra a les Corts espanyoles, i donar-hi una lectura menys catastrofista de cara al referèndum a Catalunya, encara que sigui per blindar el tripartit i no prendre més mal. És a dir, per no premiar doblement Artur Mas, que diria el president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira. Per tant, és possible que els republicans optin per l'abstenció, amb l'argument que l'Estatut del 2006 serà millor que el del 1979. La comparació caldrà fer-la amb l'anterior Estatut, no pas amb l'aprovat el 30-S al Parlament de Catalunya per aquell quadripartit que feia tant de goig.
Finançament: la mare dels ous
Aquesta setmana que comença serà clau. A la Comissió Constitucional s'ha de negociar el finançament. Com que el PSOE no pretén satisfer ERC amb cap concessió en aquesta matèria, sabem d'entrada que l'horitzó més ambiciós és el del pacte de La Moncloa, que, en el millor dels casos, serà que el percentatge de participació de l'IRPF a Catalunya augmentarà fins al 50%, mentre que l'IVA serà un 50%, i els impostos especials un 58%. L'acord Mas-Zapartero també preveu la creació d'una Agència Tributària Catalana, encarregada de recaptar tots els tributs propis de la Generalitat així com els cedits totalment per part de l'Estat. Així mateix, el text preveu que en el termini de dos anys es constituirà un Consorci entre l'Agència Estatal d'Administració Tributària i l'Agència Tributària de Catalunya. Pels números que ens han donat fins ara crec recordar que estàvem parlant d'una millora de 3.000 milions d'euros, en set anys! I això, sempre i quan el Fons de Compensació no ens ho rebaixi per un altre costat.
Us recomano aquest article extret del bloc del jove economista Francesc Amat, un mataroní més optimista amb la millora financera pactada que no pas l'economista Antoni Soy, aquest argentoní i negociador per part d'ERC. El contrapès a l'optimisme socialista, el trobareu en el bloc de Soy. Vosaltres jutgeu.
L'ombra d'un PP que surt al carrer
El viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, fa una reflexió en el seu bloc en què lliga el futur de l'Estatut amb l'agressiva oposició del PP contra Zapatero i el tripartit, amb el tema basc de fons. Aquest cap de setmana han coincidit la manifestació del PP contra la política antiterrorista de Zapatero i el comunicat d'ETA sobre la treva al Principat. Certament, cap de les dues notícies afavoreix el camí ja prou complicat de la reforma estatutària catalana. Però no vindrà d'aquí.
De la dreta pancartera escriu el secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia. L'ofensiva del PP, que fa reaparèixer el pitjor que té, que és un José María Aznar somrient, mereix una resposta contundent. Treuen milers de persones al carrer i juguen amb les víctimes per atacar el govern del PSOE per un procés de negociació que ells també van iniciar. Recordeu quan Aznar parlava del "moviment basc d'alliberament"? I ara posen el crit al cel perquè Zapatero negocia amb ETA. Com es pensen que caldrà trobar una sortida al conflicte? Només amb policia?
Contrastant, El País i dimissions per la guerra de xifres
El col·lectiu Contrastant va repetir la feina del 18-F aquest dissabte en la manifestació de les víctimes del terrorisme i el PP a Madrid. Va oferir una xifra de convocatòria que aquest diumenge he estat incapaç de trobar fullejant El País i La Vanguardia. A diferència de la manifestació del 18-F a Barcelona, els càlculs de Contrastant no mereixen cap espai ni peça en les seves informacions. Passa el que ja sabíem que passaria. Que utilitzen Contrastant quan els interessa. El País ha fet fer a tres redactors seus un càlcul de convocatòria que no va encarregar als periodistes de la delegació de Barcelona pel 18-F. I la guerra de xifres habitual, en aquest cas, està derivant a una petició de dimissió de la delegada de l'Estat a Madrid. Ja s'ho faran.
Maragall i Saura, a la xarxa
Per cert, que m'esperava algun comentari del viatge oficial del President Maragall a Nova York i aquest diumenge ja l'ha penjat al seu bloc. Es confirma que els polítics s'aboquen a la xarxa, i més que ho faran a mesura que s'acostin eleccions, les que siguin. El web del conseller de Relacions Institucionals i cara visible d'Iniciativa per Catalunya Verds al Govern, Joan Saura, s'ha modernitzat i arreglat una mica. Em diuen que ICV farà una ofensiva gràcies a les noves tecnologies, i els blocs de càrrecs electes i dirigents ecosocialistes seran una peça clau d'aquesta empenta que li volen donar.