Les tisores de Madrid sempre tallen per allà mateix
El vicepresident segon del govern espanyol i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha encapçalat els informatius de ràdios i televisions perquè ha estat capaç de tancar el 2005 amb un superàvit de les administracions públiques de 10.000 milions d'euros, és a dir, un 1,1% del PIB. Em sembla fantàstic. Segurament és un cop d'efecte de cara a l'electorat més conservador, que sempre li penja la llufa als socialistes de mala gestió econòmica. Solbes, l'avi alacantí, el professor, el gran funcionari tornat després de la seva etapa "europea", ens presenta uns números que fan goig. No sé si un govern socialista s'ho pot permetre, això del "superàvit" amb tantes necessitats socials. Però com que cada vegada manen més a "Europa", cal ser disciplinats i complir els paràmetres econòmics que marquen als estats.
Espanya, com en l'època de José María Aznar, torna a "anar bé". L'economia rutlla, i els últims dies he llegit algun article que avantposa la bona salut de les empreses, els mercats i l'Estat en general al debat polític tant agressiu i visceral. Fan aquella gràcia, els articulistes, de referir-se a l'optimisme que desparta el mercat i al pessimisme que genera la política. Jo l'únic que puc dir és que l'economia ha d'estar al servei de les persones, del país. I em fa molta gràcia que precisament hagi coincidit el superàvit de l'avi Solbes (10.000 milions) amb la retallada de Carmen Caffarel, directora general de Radiotelevisió Espanyola, que allà anomenen l'"ente", com si només n'hi hagués un, d'"ente".
Resulta que la manera d'acabar amb el dèficit de RTVE passarà, inevitablement, per la desaparició de Ràdio 4 i per la reducció dràstica de programació al centre de Sant Cugat de TVE. He de confessar-vos que la meva ingenuïtat em va trair en un primer moment. Vaig pensar que tampoc era tan greu que les emissores de ràdio i televisió de l'Estat espanyol a Catalunya contribuissin, amb el seu sacrifici, a una "optimització de recursos", en favor dels mitjans, també públics, de la Generalitat de Catalunya. És a dir, que em semblava acceptable que la CCRTV ocupés tot l'espai públic en ràdio i televisió a Catalunya. Tindria una certa lògica, i deixant-me endur per aquesta fredor analítica havia arribat a formar-me una opinió en aquest sentit. Però, vés quina cosa, que comences a malpensar, que és l'única manera que hem de fer servir els catalans dia sí dia també. Si hi desconfies, descobreixes de l'engany.
Aquest Estat meravellós que ens ha tocat viure i patir, el del "talante" de l'Espanya plural, no és gaire honest quan planteja carregar-se Ràdio 4 i TVE-Sant Cugat. No tinc a mà les audiències, i ara em fa mandra buscar-les en algun anuari que dec tenir per casa. Però per què no tanquen alguna de les emissores temàtiques, que no sé fins a quin punt disposen, proporcionalment, d'una audiència tant superior a les de Ràdio 4? Per què han deixat morir la que va ser primera emissora a emetre en català després de Franco? Per què la solució fàcil és enviar 110 treballadors al carrer? Doncs, molt senzill. Perquè amb l'excusa de l'existència de mitjans públics de la Generalitat (als quals no ha ajudat l'Estat, sinó tot el contrari i al naixement de TV3 em remeto) maten dos ocells d'un tret. Busquen l'estalvi fàcil i, de passada, es treuen de sobre un mitjà en català, fet des de Catalunya i per professionals catalans. Tant trist com això.
És curiós que les tisores de Madrid tinguin aquest defecte de fàbrica: sempre tallen per allà mateix. La misèria de finançament que ens volen encolomar amb la reforma estatutària que aquesta setmana s'acaba d'enllestir políticament comportarà uns ingressos a Catalunya de 3.000 milions d'euros per un període de set anys. No 3.000 milions anuals durant set anys, no. Un total de 3.000 milions per un període de set anys. I això, en l'escenari més optimista que ens ha presentat el conseller d'Economia, Antoni Castells. Altres càlculs són més catastrofistes i, d'aquí, part de la meva oposició frontal a la martingala. L'avi Solbes encara no ens ha ensenyat les balances fiscals, i tal i com comentava ahir La trappola en aquest bloc, per què ha de ser delictiu fer enquestes amb diner públic per amagar-les (cas dels governs de CiU a la Generalitat) mentre que l'Estat fa balances fiscals a càrrec de l'erari públic i no les ensenya. Que s'ho facin mirar, perquè comença a instal·lar-se la idea que el govern Zapatero és de molt bones paraules però de pocs compliments. Al castell de Montjuïc em remeto, per no anar més lluny.
Perdoneu la insistència, però torno als 3.000 milions en set anys. Sabeu quant ha costat la terminal 4 de Barajas? Més de 6.000 milions! Si Catalunya el màxim que pot aspirar, amb "govern amic" o "amb sense", és a tenir mitja terminal nova de Barajas cada set anys en la millora d'un finançament que ens duu a la cua de la locomotora europea, més val que pleguem. Això, sí, tancarem Ràdio 4 per estalviar. Au va!
Dedicatòria
Un cop a la setmana, a partir de la 1 de la matinada, entro en directe una estoneta per Ràdio 4 en el programa de Sílvia Tarragona (a la foto) per comentar la portada d'El Punt. Ho faig des de fa uns mesos, i he establert una relació molt agradable amb l'equip del programa. A ells dedico el comentari d'avui. A ells i a la resta de companys de l'emissora, que aquesta setmana no ho deuen estar passant gaire bé. Ànims i endavant!