El PSOE no sé si es mou, però ERC ja ho està fent
Els dirigents d'Esquerra volen veure més predisposició per part del PSOE de la que realment mostra. Intenten arribar al convenciment que el PSOE es mou per acostar posicions i recomposar un cert consens del quadripartit català per aprovar l'Estatut. Però la dura realitat és que el PSOE es manté fidel al pacte Mas-Zapatero, i encara gràcies. Amb l'aeroport del Prat, per exemple, ha fet una finta per no cedir la titularitat i gestió a la Generalitat. Així de clar. I amb el finançament, tres quarts del mateix. No s'ha mogut ni un mil·límetre de la rebaixa pactada a La Moncloa per líder de CiU, Artur Mas. Una altra cosa és la gesticulació, l'escenificació, el fer veure el que no és. I, en això, el PSOE en sap un munt.
Aquest dimecres Joan Puigcercós, que és secretari general d'ERC i l'home dels republicans a Madrid, ha demostrat tenir símptomes incipients de la "síndrome d'Estocolm". Ell passa bona part de la setmana a la capital de l'Estat, coincidint al Congrés cada dos per tres amb els Rubalcabas de torn. Té una pressió afegida, respecte la resta de dirigents republicans. Això explica que aquest dimecres hagi vingut a dir, en declaracions a Radio Euskadi, que ERC descarta d'entrada liderar un "no" en el referèndum de l'Estatut a Catalunya. Aquestes declaracions confirmen el que escrivia dilluns: que ERC votarà no a Madrid i optaria per una prudent abstenció en el referèndum a Catalunya per garantir la continuïtat del tripartit. Al pas que anem, i en vista de les declaracions d'aquest dimecres de Puigcercós i de Josep-Lluís Carod-Rovira, és molt probable que la direcció republicana acabi intentant arrossegar les bases cap al sí en el referèndum, encara que sigui amb l'excusa d'un "sí crític", que no vol dir res i vol dir moltes coses alhora.
ERC no pot demanar en el referèndum el mateix vot que el PP, i tampoc pot negar que l'Estatut del 2006 serà millor que el del 1979, encara que s'hagi desnaturalitzat el text aprovat al Parlament de Catalunya. Són dues raons de pes, juntament amb la necessària protecció d'un govern catalanista d'esquerres que no para de proporcionar-nos ensurts. La cúpula d'ERC s'hi agafa per justificar aquest matís, per guanyar complicitats en aquesta maniobra. La pressió ciutadana del 18-F ha anat en moltes direccions. I els republicans no en queden al marge.
Ahir la ponència va aprovar el model de finançament aquell dels 3.000 milions miserables per set anys. CiU ja va sortir ahir dient que aquest model "és substancialment millor que l'actual, i supera la proposta que va fer el tripartit català fa més d'un any". Artur Mas ha retret a ERC la seva incapacitat d'haver aixecat el llistó que ell mateix havia abaixat a La Moncloa. Curiós. Però com que estem ficats en una autèntica guerra civil en el nacionalisme català, tot s'hi val. Quin espectacle més trist, han ofert CiU i ERC. On és la unitat d'acció que tant proclamaven el 30-S? Ha guanyat la divisió entre nacionalistes, la mirada curta fixada en les properes eleccions i el campi qui pugui negociador.
Propaganda partidista amb fons públics?
El negociador d'ERC en matèria de finançament i alcalde d'Argentona, Antoni Soy, explica en el seu bloc en què s'ha traduït la retallada de l'Estatut a la Comissió Constitucional del Congrés. Parla des de competències en espais naturals fins a l'ús oficial del català o la regulació dels horaris comercials, per exemple. ERC ha votat en contra de 46 punts concrets i 11 articles sencers. En el seu bloc, Soy també etziba una bona andanada al conseller d'Economia i Finances, el socialista Antoni Castells, que ha difós l'acord de finançament Mas-Zapatero a través d'un document editat pel seu departament, quan encara no està aprovat al Congrés.