Els números del referèndum estan fets

Aquest dijous hem posat el focus al Parlament de Catalunya, i hem deixat en un segon terme la negociació estatutària de la ponència de la Comissió Constitucional del Congrés. Tot està dat i beneït. Quatre engrunetes més, i para de comptar. El PSOE no farà cap sobreesforç per moure's del pacte Mas-Zapatero. Com a molt faran alguna concessió amb l'aeroport del Prat, encara que sigui per incrementar la pressió política o el xantatge moral sobre els republicans. Però jo no hi confiaria gaire. No deixaran que la titularitat i gestió dels aeroports catalans depengui de la Generalitat, que havíem quedat que era Estat a Catalunya. Però aquest Estat ens retalla Ràdio 4 i els informatius catalans de TVE, però no es creu l'Espanya plural ni en pintura a l'hora de descentralitzar el poder, les competències, els diners...

El President de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha estat sensacional amb la resposta que li ha donat al cap de l'oposició, que encara és Artur Mas, de CiU. M'ha semblat genial que li retreiés al dirigent nacionalista que hagi estat ell el responsable de pactar la desaparició del terme "nació" de l'articulat de l'Estatut, en contra del que el quadripartit havia decidit que defensaria a Madrid. Maragall li estira les orelles al cap de l'oposició i rival polític, però obvia que l'altre responsable de la rebaixa a La Moncloa va ser el seu company i homòleg espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. El pacte de l'Estatutet a La Moncloa el van perpetrar dos, no només un. Però Maragall va llençat, i sembla obsessionat en protegir el tripartit de l'amenaça de la federació nacionalista. Sociovergència? "No gràcies", diu Maragall.

Mentre els del PP tenen ganes de dilatar l'esgotador debat estatutari, amb fins clarament partidistes per aprofundir en la catalanofòbia que tants bons resultats els reporta a la resta de l'Estat, aquí és Maragall qui vol anar per feina, segurament pressionat per Nicaragua i Ferraz. "Oye, Pasqual, matémoslo de una p... vez!" I el President de la Generalitat ha anunciat en la sessió del Parlament que el referèndum serà abans de l'Estiu. Ja circulen dates del mes de juny.

Els socialistes saben perfectament que el referèndum no serà un èxit de participació electoral. També saben que el sí no guanyarà amb un resultat espectacular. L'altre dia un militant del PSC m'explicava: "Mira, els números ja estan fets. Són els del referèndum de la Constitució Europea." Potser no van mal encaminats, mirant els resultats del 20 de febrer de 2005. Recordem-los. Que hi haurà una abstenció molt alta és previsible. Que el no serà elevat, també. Aquí teniu un exemple.

Caldrà veure què decideix finalment ERC. A dia d'avui, l'opció de l'abstenció és sobre la taula, i ho ha reconegut Josep-Lluís Carod-Rovira. No obstant, navegant pels blocs independentistes detecto que part de les bases d'ERC no es mourà fàcilment de l'abstenció o del no, i els serà força complicat anar a les urnes per votar sí. Encara que sigui per apuntalar el tripartit. Les bases republicanes no són cap ramat, i no oblidem que ERC és un partit assambleari. El cos, amb l'adrenalina encara pujada per l'efecte 18-F, els demana marxa i canya al pacte Mas-Zapatero. Una resposta a les urnes en termes tous no lligaria gaire amb l'estratègia que la direcció del partit necessita utilitzar en aquest embolic estatutari en què ens hem ficat.

Els espanyolistes surten de l'armari

Aquest dissabte es presentarà al teatre Tivoli el partit Ciutadans de Catalunya, del bufó Albert Boadella, el periodista d'El Mundo i fins fa poc d'El PaísArcadi Espada [amb aquest bloc tant exitós] i el catedràtic de Dret Constitucional i articulista de La VanguardiaFrancesc de Carreras, entre molts d'altres. De aquellos polvos [els sopars dels taxidermistes], éstos lodos [un partit no-nacionalista, que és sinònim d'espanyolista encara que ho vulguin negar]. Abans de nèixer com a partit, ja disposen de 800 afiliats i 6.000 simpatitzants. Perfecte.

Ja veurem si els esquerranosos elitistes i perdonavides fan fortuna electoral. Ho dubto. Però el seu objectiu no és aconseguir molts diputats, sinó influir. No en tenen prou, amb els seus articles diaris de premsa. D'entrada, amb el partit han posat la por al cos a determinats sectors espanyolistes del PSC. Són els "intel·lectuals útils" (no els diré "tontos útils") perquè al carrer Nicaragua parin els peus a un nacionalista desfermat i perillós com Maragall. La gran amenaça de la unitat d'Espanya! Un polític que ha basat el seu discurs en la necessitat de regenerar Espanya des de la seva pluralitat, sense necessitat de trencar-la, ara resulta que esdevé l'enemic públic número u de la unitat de la pàtria espanyola.

Els taxidermistes també han festejat amb el PP. És divertit que aquests que van de gauche divine i practiquen el progressisme il·lustrat (per no dir "depotisme il·lustrat") dinin, sopin i comparteixin estratègia amb els conservadors, els sequaços d'Aznar i Rajoy l'11-M, per exemple. Titelles dels que instiguen l'anticatalanisme a les Espanyes, perjudicant inclús els empresaris que disciplinadament han votat PP. A mi, que la gent surti de l'armari em sembla saludable.

Dissabte al Tivoli s'aixeca el teló. L'obra de l'esperpent comença. Boadella for president!

Catalonia Today

Aquí teniu el pdf de la plana setmanal que publico al Catalonia Today, The first catalan newspaper in English, en la seva versió original catalana. La publicació la trobareu als quioscos del Principat, aquesta setmana amb unes pàgines especials dedicades al Garraf-Penedès.