Cap de setmana molt clarificador

Quin cap de setmana! Entre la bufona presentació de Ciutadans de Catalunya i la convenció del Partit Popular que oficialitza el retorn a primera línia d'un José María Aznar tant mentider com sempre, no sé pas com ho hem pogut superar. Si a això li afegim altres imputs com la sinceritat de Miquel Iceta o les crítiques entre línies de Josep Antoni Duran al seu líder Artur Mas, la veritat és que encara hauríem d'estar agraïts per tot plegat. Crec, sincerament, que caps de setmana com aquest són necessaris per clarificadors. Acabes de treballar divendres amb incògnites i comences la setmana dilluns amb les coses força més clares. Sempre ajuda.

La bufona arcàdia taxidermista farà carreres

No vaig ser-hi entre les 1.600 persones que dissabte omplien el Tívoli. Em sap greu, però. M'hauria agradat presenciar l'espectacle d'aquesta bufonada de factura joglaresca, escoltar l'arcàdia de la demagògia i l'espanyolisme vestit d'antinacionalisme (lògicament català) i la suficiència d'aquelles elits dites progressistes i cridades a il·lustrar el país i, en el futur més immediat, a governar-nos. Arcàdia d'autoodi, falsedats i presumptuosa voluntat de transformació social. Quan els més elitistes es vesteixen de ciutadania de carrer, rai! Quan recuperen l'argument vidalquadrista i caducat del bilingüisme, rai! Nosaltres no volem ser bilingües. Nosaltres aspirem a ser un país trilingüe. És que encara no ho heu entès?

Quan el primer espasa crida contra l'Estatut, com si fos la fi de la Catalunya moderna, pròspera i europeïsta que som, em provoca una inconfessable adhesió a l'Estatutet. Per inofensiu que sembli, aquest Estatut de rebaixes, és quan l'espada dels taxidermistes s'alça que ho veig clar. Però tampoc caurem, almenys ara, en la trampa d'aquests bufons alimentats a redòs del socialisme més aburgesat del país, oi? Que a ells els sembli un atemptat la reforma estatutària no m'obliga a mi a combregar amb rodes de molí. Almenys ara i avui.

La convenció d'Aznar

Era previsible que el PP s'endugués el protagonisme mediàtic del cap de setmana. Amb el xou que han muntat, s'ho han guanyat a pols. Un petit com Aznar ha estat capaç d'eclipsar un armari com Mariano Rajoy. Retorna el metinder compulsiu d'Aznar, traint definitivament el gir liberal, reformador i centrat que havien promès. De nou, la sinceritat s'agraeix. No oblidem que aquest és el PP del tot o res. O majoria absoluta (i llavors, preparem-nos!) o oposició. Més val tarannà conegut que PP tornar a tastar.

Ja sabem que queden dos anys de legislatura molt durs i agressius per a la política espanyola, i per als catalans i bascos especialment. A Rajoy el van deixar fer la cloenda d'una convenció que situa els conservadors més a l'extrem de la dreta. Això serà un setge contra Zapatero, amb l'Estatut de Catalunya i el procés de pau al País Basc com a dianes favorites.

De la convenció, aquí teniu droga dura blocaire clarament conservadora. He descobert Blogs pro Rajoy. Els delicats de salut, absteniu-vos. Els que vulgueu contrarrestar-ho, podeu visitar aquests blocs progessistes: La era ZP, Red progresista, Socialdemocracia.org i Las Ideas.org.

Iceta i Duran també són sincers

Em fa gràcia que sovint es critiqui ERC i el nacionalisme català en general de "retroalimentar-se" amb el PP i el nacionalisme espanyol, també en general. Culpen els republicans de fer-li el joc al PP, i viceversa: culpen Esquerra de beneficiar-se dels atacs contra Catalunya. És com si el discurs del PP hagués de segrestar o acomplexar els plantejaments contra aquest Estatut desvirtuat. Però els mateixos que critiquen això, agafen la bandera anti-pepera a la mínima que poden. Sense anar més lluny, dissabte ho feia Alfredo Pérez Rubalcaba, que utlitzava el PP (fixeu-vos en el triple salt mortal de l'home) per incrementar la pressió cap a Esquerra. Magnífic.

El President de la Generalitat, Pasqual Maragall, no s'ha pogut quedar al marge de l'operació "Pressioneu Esquerra Que Cada Cop Queda Menys". Les sigles (PEQCCQM) poden fer la funció de password. Bromes a banda, el President ja ha començat la campanya del referèndum, en què ens haurem de debatre entre el sí d'un Estatut que és millor que el del 1979, dir no o abstenció perquè s'ha retallat el del 30-S del Parlament, o altres opcions alternatives com el vot nul. Ja tindrem temps de parlar-ne.

En tot cas, deia que va molt bé saber què en pensaMiquel Iceta d'aquest Estatut [aquí teniu del bloc la seva última anotació], com a eina per frenar el nacionalisme. Les coses que s'han de dir davant de Rubalcaba...

Aquesta és una entrevista a Duran Lleida que cal llegir entre línies. Molt content, no està. Que hagi de reconèixer que ha estat un error deixar ERC al marge de l'Estatut, ja és fort.

Fent dissabte...

Aquest cap de setmana he reordenat els meus enllaços. És un autèntic embolic i em porten molta feina, però espero que facin servei. He decidit mantenir el bloc de Francesc Ferrer i Gironès perquè la família està mantenint i actualitzant el seu web.

També he incorporat un nou bloc polític. És el d'Arcadi Espada, que ja té categoria de polític perquè s'ha tret la màscara i, a més, figura en una categoria d'enllaços que li faria molta il·lusió: "Més (blocs) dels Països Catalans".