Som un preàmbul
No he volgut renunciar a una jornada tranquil·la i normal. Que la Comissió Constitucional obrís aquest dijous el debat i votació de l'Estatut de Catalunya no era motiu suficient per aturar màquines. He esmorzat, he anat al gimnàs, he dinat amb la dona, i després he marxat cap a la feina. Entre desplaçament i desplaçament en cotxe, posava la Cati per seguir en directe la sessió de la Comissió Constitucional, en què es votava el títol preliminar. Però no m'he autoproclamat cap "jornada d'excepció", com el dia que el triumvirat Mas-De Madre-Carod van anar al Congrés dels Diputats a la presa en consideració de l'Estatut arribat del Parlament de Catalunya. Aquell sí que va ser un gran dia. Ahir, no gaire.
De la mateixa manera que em va semblar lamentable l'enfrontament entre Artur Mas i Joan Puigcercós en el cara a cara de Catalunya Ràdio, també em sap greu que les dues forces nacionalistes del país evidenciïn a la Comissió Constitucional la guerra civil que pateixen. [Aquí podeu consultar la campanya virtual d'ERC contra la retallada.] No crec que l'escenari fos el més convenient per furgar en la ferida, per mostrar clarament que el quadripartit català va ser un miratge que va il·lusionar alguns i ha acabat desmotivant uns quants. Fa dies que dic que ja som en campanya. Per desgràcia.
Mentre la classe política catalana ens confon i incomoda, anem paint què som i què serem quan siguem grans. De moment, som un preàmbul [com indica aquest fotomuntatge]. No som cap Estatut. Som una retallada. Ja no som una nació, sinó una "nacionalitat". Quin sentit té tot plegat? Cap ni un. Però l'Espanya del tarannà té aquestes coses. Sembla una cosa, i n'és una altra. Rubalcaba diu allà que Catalunya no és cap nació, i el PSOE fa tots els esforços per desvirtuar l'Estatut del 30-S aprovat al Parlament pel 90% dels diputats. Sobretot, que el terme nació no tingui cap valor jurídic. Però el trist és que no cedeixen per aquí i tampoc afluixen en finançament. No m'estranya que el no guanyi en aquesta enquesta de VilaWeb.
En canvi, quan visiten Catalunya canvien el discurs com un mitjó. Almenys els del PP són coherents. Només canvia la intensitat de l'atac, però l'ofensiva sempre hi és. No sé d'on treu l'optimisme el President Pasqual Maragall, que, abans de marxar al Mato Grosso per concedir-li el Premi Internacional Catalunya al bisbe Pere Casaldàliga i d'assistir a la presa de possessió de la presidenta socialista xilena Michelle Bachelet, va intentar sense èxit apropar posicions entre PSOE i ERC. De la calculada desaparició mediàtica -i, el que és pitjor, políticadel PSC trobem teories al confidencial Busot.
Els republicans, que bategen aquest com l'Estatut del tot a cent, com sosté Antoni Soy en el seu bloc, no es mouen del no, tot i que Josep-Lluís Carod confessés ahir que, per a un independentista com ell, el discurs de Mariano Rajoy el duria a votar-hi a favor. Ha de ser incòmode coincidir amb el PP, però aquesta simplificació no crec que es percebi al carrer com cap coincidència ideològica. Ni molt menys.
Xavier Trias fa campanya a la xarxa
També hi ha vida més enllà de l'Estatut, i CiU va fent via amb el seu alcaldable a la capital del país, Xavier Trias, que aquest dijous ha rebut les propostes de la campanya ImaginaBCN! en una discoteca. Una campanya imaginativa que també té bloc propi. Em va agradar la comparació que l'altre dia feia el regidor de CiU Jaume Ciurana en el seu bloc, en què situava Trias com el Rijkaard de la política.
Precisament aquesta setmana, el Croat Català m'ha fet saber de l'existència d'aquest bloc anomenat Barcelona al dia, que té una visió crítica d'aquesta ciutat post-Fòrum que ens ha tocat viure. La trempera blocaire que li falta a la federació nacionalista a nivell nacional (només cal que compareu la quantitat d'enllaços per partits, tot i que la quantitat no té res a veure amb la qualitat) contrasta amb un moviment pro-Trias i anti-Clos que començo a detectar a la xarxa. El PSC, està desaparegut en aquest aspecte. No sé si calculadament també...