A Esquerra no li convé cap foto

Hem passat el cap de setmana, i aquí no s'ha mogut res públicament. Estic convençut que hi ha hagut moltes negociacions i converses, però no trascendeixen perquè la discreció ho recomana i segurament no hi ha res tancat. Encara. L'atenció se centra sobre ERC. La tensió, també. Només cal veure les declaracions d'aquest cap de setmana d'Artur Mas [que farà campanya pel territori], Miquel Iceta [que en el seu bloc insta ERC a fer cas de "la crida" del President Pasqual Maragall] i José Zaragoza [que s'aferra a l'argument de l'ofensiva del PP], entre d'altres. Una pressió de CiU i el PSC cap als republicans que l'únic que aconsegueix és l'efecte contrari al que suposadament desitgen [mireu si no les declaracions del conseller Josep Huguet]. Com més apretin la cúpula d'ERC, més la posen en un compromís davant del país, l'electorat i les seves bases i quadres. És que no ho veuen? Si realment volen incorporar Esquerra a un acord ampli per aprovar l'Estatut, l'estratègia no hauria de ser la pressió mediàtica, que, per cert, troba aliats molt destacats en mitjans com La Vanguardia. No cal dir, a aquestes alçades, que el diari del Grupo Godó juga clarament a l'avançament electoral per forçar un nou estat de la qüestió, amb l'objectiu final de la desitjada sociovergència. Persistència no els falta, i només cal llegir Jordi Barbeta.

La dilatació de les negociacions pot voler dir moltes coses. No cal ser molt intel·ligents per entendre que això evidencia les dificultats de pactar amb un PSOE que retalla sense complexos l'Estatut del 30-S aprovat pel quadripartit, i que mostra la seva cara més centralista. Rubalcaba fa la feina bruta d'un Zapatero que ja s'ha oblidat dels seus compromisos electorals i només pensa en fer un resultat digne en el referèndum de l'Estatut. Amb els mateixos números del referèndum de la Constitució Europea al Principat ja estarien contentíssims. Però el pati pinta malament. Esgotament, confusió, desmobilització i algun que altre cabreig...

Que la solució a l'entrellat costi també pot voler dir que la cúpula d'ERC ja té la seva aposta feta, i simplement es dedica a administrar i gestionar el temps en benefici propi. Legítim, també. En tot cas, sigui quina sigui la solució final, ERC haurà aconseguit eclipsar d'una manera magistral (sense voler-ho, al principi) la foto de l'acord Mas-Zapatero, que combaten activament des del web del partit. Passa el temps, i la foto finish serà per a Esquerra, sigui quin sigui el resultat. S'haurà girat la truita de l'estratègia de CiU del passat setembre al Parlament de Catalunya.

Ara, el protagonisme, per bé o per mal, correspondrà als republicans. En qualsevol cas, discrepo del que sosté l'incògnit Croat Català en el seu bloc L'Argumentari Català. No crec que Josep-Lluís Carod-Rovira i el seu partit hagin d'imitar la posada en escena de la foto a La Moncloa entre Mas i Zapatero. Si pacten l'Estatut i ERC aposta pel sí, els republicans haurien d'evitar la foto amb Zapatero. Malgrat les pressions externes i l'ambició mediàtica que els pugui demanar el cos. Seria un error, crec.

Seria equivocat fer-se la foto amb Zapatero perquè es visualitzaria descaradament (d'una manera gràfica innegable) que ERC ha anat a remolc de CiU, i que hauria pactat forçada pel calendari i per l'acord previ amb Mas. També es traslladaria a l'opinió pública la idea que, tant d'enrenou, només responia a una qüestió de cromos polítics, de protagonismes mal entesos. A una Esquerra a qui tothom ara reconeix la paternitat estatutària [començant pel blocaire secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia], no li convé transmetre això. L'Estatut hauria de ser una cosa molt seriosa. És precisament per aquest motiu que no acabo de creure'm que la pista d'aterratge d'ERC en el sí estatutari pugui ser l'aeroport del Prat.

A la gent del carrer l'importa un rave si el director de l'aeroport es diu Camps o Pérez, si el nomena un dit madrileny o barceloní, sincerament. Inclús diria que l'importa un ou si la gestió és compartida a parts iguals o amb una correlació de forces d'una complicació matemàtica que no duu enlloc. El que realment importa és si l'aerport funciona o no, si es poden fer moltes més terminals com la de Barajas. I amb el finançament pactat a dia d'avui, i amb la campanya de bombo i platerets que li està fent el conseller Antoni Castells, no fa la impressió que la inversió pública pugui créixer espectacularment ni que el dèficit fiscal es disminueixi significativament.

L'únic que ha trascendit d'aquest cap de setmana de sospita, discreció, especulació i molt estira-i-arronsa és la trobada a Cardona dels càrrecs republicans al Govern. La consigna d'ERC és oferir imatge d'unitat i fortalesa al Govern, tot i que dia sí i dia també determinats mitjans no paren de ficar-los el dit a l'ull. Penso, per exemple, en la croada d'El País i e-notícies contra el conseller republicà Carles Solà. Estranya coincidència.

Doncs, en un intent de traslladar un cert optimisme i d'envalentonar el personal, Carod i Joan Puigcercós han proclamat des de Cardona que hi ha Esquerra per estona al Govern. En aquest actual tripartit, o en els governs que vinguin, com si d'un desafiament a la sociovergència es tractés. Potser és una manera de posar-hi una mica de sal a l'assumpte. Sal, lògicament, de les mines de Cardona.

Un últim motiu que m'oblidava de comentar pel qual a ERC no li convé cap foto amb Zapatero és que un acord estatutari que legitimés la retallada tiraria per terra la il·lusió generada el 18-F [amb derivades com aquesta] i generaria molta decepció en els sectors més independentistes, sobiranistes o ideològics del seu partit i del seu electorat. Tot s'ha de tenir en compte, fins i tot els danys col·laterals.

Mentrestant, esperem si serà nen o nena...