Dubtós i precipitat... com veníem dient
ERC ha viscut amb molta tensió el procés negociador de l'Estatut. Les pressions externes han estat molt fortes, però cal afegir-hi les contradiccions internes que els ha provocat el pacte Mas-Zapatero. ERC no podrà votar que sí a un Estatut que ha parit en bona part. Diputats com Joan Ridao, àlies "en Joan de l'Estatut", deuen haver patit molt. Després del fart de pencar de gairebé dos anys, no podrà donar suport a una criatura que té algun gen seu. És com si sabés que és el pare biològic de la criatura, però no la pot reconèixer com a fill/a perquè, formalment, n'hi ha d'altres que figuren com a pares legals. En l'últim moment, però amb la tutela legal al capdavall.
Aquest sentiment genera contradiccions. També les generen les diferents sensibilitats d'un partit en què les bases tenen un pes fonamental i que, legitimades per l'onada sobiranista del 18-F, trempen com mai proclamant el seu rebuig de l'Estatutet. El sector més institucional, en canvi, es debatia fins aquesta setmana entre el no i l'abstenció, com si del matís depengués la continuïtat al Govern. Parlo en passat, perquè crec que aquesta setmana s'ha acabat d'instal·lar el no entre els dirigents republicans. Especialment després de la reunió secreta de la cúpula d'ERC d'aquest dimarts, en què l'únic debat possible és com i quan s'anuncia el vot de cara al referèndum estatutari.
Els serrells són, almenys ara, la part menys trascendent. El fonament està decidit, i ERC no pot dir que sí de cap de les maneres. Encara que avui es negociï el finançament. Encara que el tema de l'aeroport es mig arreglés. (No hi confiem gens, que anirem millor.) Tot plegat, està donat i beneït. Pecata minuta. Ara, el debat realment important entre els republicans i bona part de l'independentisme i sobiranisme aliè a ERC, és triar la fórmula per expressar el rebuig a l'Estatut retallat a La Moncloa, al text net-com-una-patena-versió-Zapatero.
L'aposta rau en dissenyar la campanya estatutària, i escollir entre demanar el vot contrari o el vot nul. Com visualitzar el pes (en vots escrutables) del rebuig estatutari, diferenciant-lo claríssimament de l'abstenció atribuïble al desencís o a la no implicació en una qüestió nacional com aquesta. Els decebuts amb l'Estatutet no poden deixar que la seva veu quedi diluïda i tapada pel passotisme d'uns electors (que no seran pocs) que se sentiran més atrets per anar a la platja un diumenge de juny que no pas arrossegar-se fins a l'urna.
Com pot votar Esquerra i l'independentisme a favor d'un acord "dubtós i precipitat", segons el propi President de la Generalitat, Pasqual Maragall, que desvirtua l'Estatut del 30-S? Maragall és tan imprevisible que és capaç de renyar, en seu parlamentària, el cap de l'oposició per haver pactat amb el president espanyol i secretari general del PSOE. Increïble, però al mateix temps molt clarificador de la paranoïa en què es troba immersa la política catalana i del desconcert que pateixen les bases dels partits i els electors en general. Digne d'estudi.
Per acabar-ho d'amanir, Artur Mas replica a Maragall que gràcies a ell s'han tret "les castanyes del foc". Vostè no fa de President ni lidera el país, jo sí. Però no havíem quedat que el paper de Maragall havia de ser secundari en la negociació perquè el protagonisme l'havíem de cedir al Parlament de Catalunya i a les forces del quadripartit que havien aprovat el text? No havíem dit que era un Estatut del Parlament i no del Govern ni del President?
En tot cas, tenim un President que ens demana el triple salt mortal. Ens demana que nosaltres pensem que som "nació", però que, cara enfora, fem veure que som "nacionalitat". Fem-ho fàcil, President. Som o no som?
No m'estranya que des de la perspectiva que li proporciona una certa edat, 89 anys, l'expresident del Parlament Heribert Barrera digués ahir a Catalunya Ràdio que aquest Estatut és un desastre i que no anem enlloc. Si la gent gran pensa això, què els hi volen demanar al jovent compromès amb el seu país...
Blocs polítics a "L'internauta"
El director de Vilaweb i del programa L'internauta que s'emet per Catalunya Ràdio, el periodista Vicent Partal, m'ha convidat a participar-hi aquest dissabte, de les 15:00 a les 16:00 hores. Parlarem de blocs polítics, i de la política a través dels blocs. També hi seran els companys del bloc comunitari l'Olla de grillsMarc Roca i Daniel Solano. En el programa, que té aquest bloc, de Joan Jofra, també intervindrà Josep Maria Balmaña, director d'Esport Català. Agraeixo la invitació, Vicent.
Repassant quatre coses per anar-hi demà, he comptat que en aquest bloc hi tinc mig miler d'enllaços, dels quals 119 són blocs de polítics del PSC, 38 d'ERC, 18 de CDC, 12 d'ICV i 6 del PP. Al marge hi ha els blocs d'altres partits i de polítics de la resta de l'Estat.
Escric aquesta anotació des de la sala d'ordinadors del centre cívic del Pla d'en Boet, a Mataró, on aquest matí assisteixo a la segona Jornada de Comunicació Local. Bon cap de setmana.