Jornada històrica

Enorme alegria, la d'aquest dimecres, 22 de març de 2006. Dia històric. Esperem que amb el pas del temps ho sigui més, d'històric, i que representi l'inici d'un procés per a la pacificació definitiva i la normalització política d'Euskadi. Ha estat un d'aquells dies que podríem anomenar "Dia VilaWeb". Els mitjans digitals tenen més sentit en dies com aquest. Suposo que les visites i el consum es disparen. Els ciutadans no en tenen prou, amb les ràdios i les televisions. I quan l'actualitat canvia radicalment una jornada normal, com ha succeït aquest 22 de març, VilaWeb és el mitjà digital de referència en català. D'altres, no tenen gaire sentit un dia així. VilaWeb dóna la talla, vaja.

M'ha recordat el paper dels digitals de l'11-M, amb el seguiment exhaustiu i intens fins al recompte electoral del 14-M. D'allò [ho recordava l'altre dia en aquest bloc], i dels SMS, s'ha arribat a teoritzar. S'estudia a les facultats de periodisme, perquè Internet i les noves tecnologies en general van ser agents actius i no passius.

L'anunci d'aturada permanent de l'activitat armada s'ha produït a través d'un video enviat per la banda a Euskal Telebista, i del qual VilaWeb ha posat en circulació a Internet la versió del video en euskera subtitulada en català. En canvi, TV3 i la resta de mitjans de la CCRTV només han emès el video d'ETA i la intervenció institucional del lehendakari Ibarretxe en espanyol, demostrant una escassa sensibilitat vers la diversitat lingüística de l'Estat. No podia TV3 disposar d'un traductor d'euskera per informar d'una notícia tant important com aquesta?

Una notícia, d'altra banda, esperada. Tothom sabia que tard o d'hora es produïria un gest per part d'ETA. També m'ha sobtat que, havent-se produït al migdia, cap diari del Principat hagi tret una segona edició impresa. A Euskadi, Gara ha fet una edició especial [aquí teniu el pdf] i crec que Deia també. Les segones edicions impreses són poc rendibles, econòmicament parlant. Però un alto el foc permanent d'ETA, després de dècades de violència, segurament requeriria una reacció dels grans rotatius més en clau periodística que no pas empresarial. Aquesta manca de cintura dels mitjans tradicionals escrits és una cessió perquè els digitals tinguin camp per córrer.

A diferència de les 90 hores que van transcórrer de l'11-M al 14-M amb una xarxa que treia fum perquè el degoteig d'informació i la successió dels esdeveniments anava pujant l'atenció dels internautes, aquest 22 de març els blocs no han tingut una intervenció gaire rellevant. Un anunci seguit de les reaccions institucionals i polítiques no donaven el mateix joc. Els blocs, per tant, s'han limitat a recollir les primeres impressions, reflexions i opinions d'urgència.

Alguns de MésVilaWeb han estat els més ràpids a dir-hi la seva, en el context de la blogosfera catalana. [Me'n deixaré algun, però aquí teniu els blocaires més àgils com L'Argumentari català, Bloc de nit, l'ecologista Antoni Garcia, Ni vent ni gent, Jordi Puig, el republicà Carrascla, l'ecosocialista Enric de Vilalta Pach, l'argentoní Pep Canals, Xavier Mir, Totxanes, totxos i maons o el republicà Miquel Roman]. Si voleu fer una cerca exhaustiva, trobareu més de 125.000 blocs de tot el món amb anotacions en què hi apareix "ETA".

El periodista Juan Varela ha fet en el seu bloc un molt bon seguiment de la jornada, sempre amb una ploma de primera i una visió molt ponderada de les coses. Ha fet una desena d'anotacions, amb anàlisi política i, com no, del comportament dels mitjans. Aquest dimecres t'he envejat, Juan.

La blogosfera política reacciona

En canvi, la blogosfera política ha estat al cas. Des de Miquel Iceta, que ha recordat la figura d'Ernest Lluch, i il·lustra l'anotació amb una foto al costat del líder dels socialistes bascos, Patxi López, que precisament era a la seu del PSC. Per més coincidències, la del secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, que ha rebut la notícia quan estava reunit amb el seu homòleg del sindicat nacionalista ELA José Elorrieta, segons explica (ara en català) en el seu recentment estrenat bloc. Un privilegi més, per als lectors de blocs, que cada cop en són més.

Des d'aquest portal, podreu accedir als blocs dels diputats i senadors a les Corts espanyoles, com el jove dirigent socialista Eduardo Madina, que ha fet una anotació breu però esperançadora. Més curiositats, perquè precisament Madina ha coincidit amb el també diputat socialista i amic Manuel Mas, als lavabos del Congrés ("contra en Roca", diu l'exalcalde mataroní), tal com recull en aquesta entrada, i s'han felicitat mútuament.

Fent un tomb pels diaris personals de militants republicans, m'he aturat, com ja és habitual, en el bloc de Joan Safont, que també recorre a la paraula esperança en aquesta reflexió. El també jove republicà Daniel Casanovas, sempre atent, aprofita per avaluar la resposta més immediata dels mitjans a la notícia. El republicà Moisès Rial ho titlla d'excel·lent notícia, lògicament. Si voleu aprofundir en els diaris personals de les JERC, teniu un bon punt de partida en el seu bloc oficial.

En la blogosfera convergent, hi detecto una resposta lenta. L'excepció són Salvador Grifell, que centra l'atenció en el president espanyol, i el regidor de CiU de Mataró Joaquim Fernàndez, que apunta a un camí cap a la pau.

Del PP, trobareu escassedat blocaire a Catalunya. El diputat Daniel Sirera es limita a reproduir la declaració oficial llegida per Mariano Rajoy. És l'únic que s'hi ha molestat, a escriure. Curiós oi? En canvi, per començar a navegar pels blocs conservadors de l'Estat sortiu des d'aquest.(Sort, als més atrevits!)

Molt interessant és la bitàcola del nacionalista basc Iñaki Anasagasti, del PNB, que fa una entrada amb un titular prou clarificador: "Ara és quan comença la batalla política." L'altre blocaire abertzale, Rafael Larreina, d'EA, va deixar mig abandonat el seu diari personal el dia abans que assistís a la manifestació sobiranista del 18-F a Barcelona.

Opinadors blocaires

Podeu llegir el director de Berria Martxelo Otamendi en aquest article de Tribuna Catalana, en què adverteix que tot just ara "comença el partit". Al mateix mitjà hi escriu el sociòleg Salvador Cardús. El futur degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, exdirector de La Vanguardia i periodista blocaire veterà, Lluís Foix, sosté que serà l'Estat qui hi posarà el preu. I qui s'ho pregunta, això del preu, és la periodista madrilenya Victoria Prego, en aquest comentari en el seu bloc d'El Mundo.

Les webs dels partits i les institucionals

Les pàgines dels partits han respost, certament. Amb els comunicats i les notes de premsa, però han fet actualització. Una paraula que fins fa quatre dies sonava a esnobisme, a luxe asiàtic. Ara, quin partit es pot permetre quedar-se al marge? Quin partit vol quedar retratat a la xarxa? La web del PSOE ha penjat fins a tres comunicats: els de Zapatero [també disponible al web institucional de La Moncloa], Fernández de la Vega i Rubalcaba. El PP, ha fet el mateix amb el de Rajoy.

A Catalunya, els socialistes sempre són molt acurats en aquestes qüestions. Hi han posat la declaració de Manuela de Madre. Convergència, ha optat per la nota de premsa il·lustrada amb la fotografia de (l'oportuna) entrevista entre Ibarretxe [amb aquesta declaració institucional] i Artur Mas. Esquerra ha transmès el contingut de la roda de premsa de Josep-Lluís Carod-Rovira, mentre que Iniciativa hi ha penjat una declaració política (però el seu web no permet fer-hi enllaç permanent, quina ràbia!).

Qui també hi ha intervingut, una jornada com aquesta, ha estat el President de la Generalitat, Pasqual Maragall, amb un escuet comunicat.

L'alto el foc d'ETA passa pàgina a l'Estatut de Catalunya

Després d'aquesta repassada virtual, no m'estaré d'escriure les contradiccions internes que em genera la notícia. Estic enormement content perquè el País Basc necessitava perdre de vista la violència, i caminar amb pas ferm cap a la normalització. Crec que això hauria de voler dir, inevitablement, el reconeixement del dret d'autodeterminació, encara que ETA no ho hagi reclamat amb aquestes paraules que sovint tant espanten a Madrid. Hauria de ser l'última etapa d'un procés difícil i llarg. Però no s'entendria que Euskadi hi renunciés. Això no ha de ser un canvi de cromos de l'estil "pau per presos".

Però també reconec que l'anunci es produeix tot just a les portes del referèndum de l'Estatut de Catalunya, l'endemà mateix que la Comissió Constitucional aprovés un text que ha quedat escapçat respecte el del 30 de setembre de 2005 promogut pel quadripartit al Parlament de Catalunya. L'anunci d'alto el foc permanent d'ETA és un revés, mediàticament parlant, a l'Estatut de Catalunya. L'escombra de l'escena política amb una facilitat que interessa molt a Rodríguez Zapatero. El tema català, al calaix com aquell qui diu. Ara toca el tema basc, i això ja són paraules majors. Res a veure amb l'Estatutet.

Zapatero s'hi juga molt. La reelecció, i el seu pas a la història. Què és la reforma estatutària de Catalunya al costat de la fi definitiva del terrorisme al País Basc després de dècades i centenars de víctimes mortals? Una insignificància. Per tant, el llistó que Mas va pactar amb Zapatero a La Moncloa es quedarà com està i no l'aixecarà ningú, per molt que el propi Carod faci fintes inexplicables com aquesta de l'aeroport.

A Carod se li nota massa que té una gran recança d'agafar la bandera del no en el referèndum del juny. I dubtes com el d'ahir, precisament ahir que ell es podia reivindicar com una víctima de la negociació amb ETA que ara serà formal per part de Zapatero, no s'acaben d'entendre.