Armes d'autodestrucció massiva

Batalla campal entre ERC i ICV, amb un PSC que amenitza el festival. CiU i PP, estupefactes, es freguen les mans. Mai fer oposició havia estat tan fàcil. Aquest deu ser el primer govern que es fa l'oposició des de dins mateix. De manera molt persistent, sense perdre la constància. Els periodistes ho agraïm perquè anem a crisi setmanal. Un autèntic rècord. Els ciutadans, em fa la impressió que fa mesos que han desconnectat. Passen olímpicament de les misèries d'un Govern que s'autolesiona imprudentment.

No acabo d'entendre per què aquest escàndol. Estic d'acord amb Josep Maria Terricabras que afirma que les cartes d'ERC són desafortunades en la forma (redacció fàcilment manipulable, signatura d'un càrrec que s'ho hauria hagut d'estalviar, i remitent equivocat en algun cas), però qui estigui lliure de culpa que llençi la primera pedra. Quin partit s'absté de passar la safata als seus electes o càrrecs de confiança? Qui és el guapo que s'erigeix com a exemple de transparència financera?

El conseller de Relacions Institucionals i líder d'ICV, Joan Saura, que dissabte es presentava com l'assenyat del Govern, amb el discurs del "Ja n'hi ha prou", ha donat més peu al conflicte intern del tripartit. L'ecosocialista ha demanat que Xavier Vendrell (a la foto) renunciï a un dels dos càrrecs que ocupa: secretaria d'Organització i Finances d'ERC o secretaria general del Conseller primer de la Generalitat. Saura ha anat més enllà, quan ha reconegut la "capacitat il·limitada d'autodestrucció" del tripartit.

El secretari d'Organització d'ICV, Màrius Garcia, lamenta que ERC no hagi demanat disculpes per tancar el culebrot. El confidencial pro-republicà Busot dispara contra El País, de qui no toleren editorials com aquest, però deixen en un segon terme El Periódico, l'altre diari que va esbombar-ho. Busot apunta sense pietat a les files ecosocialistes a l'hora de buscar l'autoria. La diputada i recent blocaire d'ICV Dolors Camats és a l'ull de l'huracà de Busot, que ha generat malestar al carrer Ciutat. Em consta. L'ofensiva republicana a través dels blocs no es limita a Busot, sinó que també compta amb la participació de Fent la viu-viu.

Joan Puigcercós, secretari general d'ERC, i únic capità al timó dels republicans ara que Josep-Lluís Carod ja és a casa però amb descans obligat fins passat Setmana Santa després de l'estrès, ha respost Saura dient que no vagi donant lliçons qui acumula quatre càrrecs en una sola família, en referència a ell i la seva dona, la tinent d'alcalde de Barcelona Imma Mayol. Diumenge Puigcercós havia recuperar el fantasma del 3% contra CiU. A veure qui la diu més grossa...

Vendrell, com el conseller de Governació, Joan Carretero, són les bèsties negres d'Esquerra al Govern. Carretero no afluixa i tampoc dissimula les seves constants topades amb els poderosos alcaldes socialistes. Els separa l'abisme del model territorial i administratiu del país. Vendrell és l'home que ERC va col·locar per ajudar Josep Bargalló, llavors conseller en cap, a marcar perfil al Govern i "parar els peus" al PSC i l'entorn Maragall. I no s'agenolla.

Els tenen moltes ganes, i aquest episodi de les cartes suposadament extorquidores [Convergència ha fet circular aquesta en pdf] és un capítol més dels que vindran. Carretero, Vendrell... Qui serà el/la següent? El periodista Carles Puigdemontatribueix aquests escàndols a un intent desestabilitzador contra ERC, amb la complicitat d'un mitjà afí als socialistes com és El País.

El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, ha qualificat l'episodi de "tema seriós" i ha incidit en la línia apuntada en el seu bloc pel viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, que escriu: "Tot i que la intenció inicial hagi estat precisament dotar ERC d'un mecanisme de finançament transparent, es tracta d'un procediment que tendeix a confondre institució i partit." Vét aquí la qüestió!

Precisament per això, és inacceptable el llenguatge del diputat del PP Daniel Sirera, que busca una desagradable associació d'idees entre les cartes d'Esquerra i l'extorsió dels terroristes parlant d'"impost revolucionari". La reacció de CiU ha estat contundent, però mesurada. El seu presidenciable, Artur Mas, ha acusat els republicans d'intentar "controlar i patrimonialitzar" l'administració. Blocaires convergents com Roc Fernàndez presenten Vendrell com el cobrador del frac, amb aquest targetó. Molt més subtil i sempre elegant és el regidor de CiU de Barcelona Jaume Ciurana, que hi veu surrealisme còmic.

Tot aquest soroll, però, encara no s'ha traduït en cap denúncia als jutjats. El PP ha demanat la dimissió de Vendrell i ha reclamat que la fiscalia actuï d'ofici davant del que ells consideren "un delicte perseguible". Per què no hi van, als jutjats?

Aquestes absurditats, que escandalitzen periodistes seriosos com Juan Varela, que ha fet una anàlisi atenta de les interioritats periodístiques, tot indicant l'article del sotsdirector de La Vanguarida Jordi Juan, coincideixen en el temps (i no cal oblidar-ho) amb el tram final de l'Estat. ERC se sent víctima de pressions. Encara que Puigcercós hi vegi un escenari favorable perquè el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, retoqui a l'alça l'Estatut de Catalunya en el tràmit al Senat, el PSOE diu que no va más!

De fet, aquest cap de setmana Zapatero donarà el tret de sortida a la campanya pel sí estatutari a Cornellà de Llobregat, acompanyat de Pasqual Maragall i José Montilla. No esperen ni faciliten que ERC faci el salt del no actual a un sí crític salvador de càrrecs i poltrones... El jove republicà Daniel Casanovas va més enllà, i acusa el PSOE de practicar la guerra bruta contra Esquerra.

M'ha impactat la informació del programa La nit al dia, de TV3, de l'acte que l'Òmnium Cultural ha celebrat sobre l'Estatut. Molt contundents el filòsof Terricabras i l'economista Ramon Tremosa, que agafen sense complexes la bandera del no a l'Estatutet. Això del referèndum anirà ajustat.

Les Corts Valencianes han aprovat aquest dilluns el nou Estatut d'Autonomia, tot i la vergonya que senten els petits, és a dir, aquells que no són ni PP ni PSPV. Aquest dimarts, cita cabdal entre Zapatero i Mariano Rajoy per enfocar les relacions entre govern i oposició en aquest "inici de la fi" del conflicte basc. El líder del PP hi anirà amb esperit constructiu, diu.

Bloc periodístic

El periodista Enric Borràs, amb qui coincideixo cada dia, acaba d'obrir aquest bloc, amb un disseny personalitzat per ell. En tenia un altre, però d'incògnit. Molt i molt conegut a la blogosfera catalana. Però ara s'ha posat més seriós. Comença criticant els republicans, però segur que repartirà a tort i a dret. No sé si repartirà com l'altre Enric Borràs, el pare, que també és un blocaire militant. Felicitats!

Per cert, m'han fet arribar un correu amb l'enllaç daquesta web, anomenada Això toca, fet per un grup de periodistes i estudiants. Sort!