La gent n'està tipa: feu comentaris!

El PSC i CiU no han trigat a llençar la campanya de publicitat que fa dies que preparaven. Els socialistes aprofiten per vendredos anys dels governs de José Luis Rodríguez Zapatero i Pasqual Maragall juntament amb el "sí" estatutari [aquí teniu el pdf], mentre els convergents han començat per Andalusia amb una campanya pedagògica a favor de l'Estatut, com si l'Estatut fos mèrit d'una força que durant 23 anys no l'ha volgut reformar. Però les coses han anat com han anat, i aquest divendres et trobaves amb el PSC més divulgador dels èxits governamentals d'aquí i d'allà (298.000 llocs de treball, 4.200 professors, 2.400 mossos, 500 carreteres, 350 metges, 104 escoles...) i amb una CiU que difonia imatges com la que acompanya aquesta anotació, en què apareixen Artur Mas i Zapatero donant-se la mà a l'estil "bon rotllo", en absència de Josep Antoni Duran. L'obssessió dels estrategs de Convergència per les fotografies comenaça a ser patològica...

Fotografies i tanques publicitàries al marge, hi ha dues línies d'anàlisi que hauríem de tenir sobre la taula si no volem prendre mal.

Hipòtesi 1. El "no" d'Esquerra al Congrés hauria estat el punt àlgid del rebuig a un Estatut desvirtuat, a La Moncloa primer i al Congrés després, respecte el text aprovat pel quadripartit el 30-S al Parlament de Catalunya. Per tant, l'aritmètica del Senat, el nou escenari polític després de l'alto el foc d'ETA i, per què no dir-ho, les pressions de dins del tripartit i de fora obligarien els republicans a anar matisant la seva postura i fer una evolució del "no" heretat del crit sobiranista del 18-F fins a arribar a una abstenció o "sí" crític en el referèndum per no perdre bous i esquelles. Només que ERC aconseguís alguna de les set condicions que aquest divendres plantejava Joan Puigcercós per abandonar el "no", ja n'hi hauria prou per intentar legitimar el canvi de parer. La vicepresidenta espanyola María Teresa Fernández de la Vega assegura que el govern de l'Estat "està en condicions de convèncer els grups" que van votar "no" al Congrés. Que es noti, doncs.

Hipòtesi 2. Esquerra estaria realment convençuda que no pot trair-se ni trair els ciutadans que, satisfets amb l'Estatut del Parlament, ara se senten decebuts per les retallades del pacte Mas-Zapatero i posteriors. No li tremolarien les cames per trencar el Govern, i estaria disposada a perdre els càrrecs públics. De ser això cert, el tràmit del Senat no seria un pur tràmit sinó una autèntica prova de foc. I llavors aniríem a un referèndum que inclús convidaria a la participació electoral, i a unes posteriors eleccions al Parlament que serien molt importants per al país.

En qualsevol cas, tinc la sensació que la desorientació és majúscula i que els propers dies aniria molt bé saber de quin mal hem de morir. Hem de saber si anem per la hipòtesi 1 o per la hipòtesi 2, bàsicament perquè les coses canvien molt i l'actual desorientació, barrejada amb passotisme i decepció, no és sostenible en el temps.

Gent que m'envolta

He xerrat amb tres persones de la meva generació, majors de 30 anys i menors de 40. Són persones preparades, molt sensibles a l'actualitat i atentes a la política. Els he preguntat: I ara què?

Perfil 1. Ha votat CiU, ERC i ICV en funció de les eleccions. Va anar a la manifestació del 18-F. Defensa l'Estatut del Parlament i no comparteix les retallades. Però, tot i això, ha anat canviant d'opinió a mesura que ha evolucionat la negociació i tramitació estatutàries. Ha passat de criticar la ruptura de la unitat d'acció del quadripartit a acabar dient que l'Estatut aprovat dijous al Congrés és millor que l'actual. Això vol dir que, tot i haver-se manifestat contra les retallades, inclús acabarà votant "sí".

Perfil 2. Normalment vota ICV, però no descarto que hagi votat PSC alguna vegada. Va anar a la manifestació del 18-F. Està radicalment en contra de l'Estatut retallat a La Moncloa i aprovat al Congrés. No dissimula la seva decepció amb la classe política catalana que ha perpetrat aquest Estatutet. Votarà que "no" al referèndum, i admet que tant li fot que això provoqui eleccions anticipades al Parlament. Confia que la participació serà molt baixa i pronostica un alt percentatge del "no".

Perfil 3. Jo crec que vota ERC, però no descartaria que en algunes eleccions hagi optat per candidatures com la CUP. No va anar a la manifestació del 18-F. Està radicalment en contra de l'Estatut desvirtuat. Creu que ERC s'hauria de mantenir fidel al "no", encara que això suposés la ruptura del tripartit i eleccions anticipades, però sospita que acabarà imperant la hipòtesi 1 i, en conseqüència, que els republicans canviaran la seva postura. Desitjaria, aquesta persona, que la societat civil promogués una campanya de vot nul al marge dels partits. Creu que això ho podria liderar la plataforma que va convocar la manifestació del 18-F, però lamenta que l'entitat no es pronunciï i prengui partit en vistes del referèndum.

Algú podria pensar que les tres persones que he descrit són poc representatives de la societat catalana, i que el meu entorn és anti-sistema. Però no és el cas. Només conec una persona del meu cercle que està contenta amb l'Estatut aprovat al Congrés. La resta són passotes, crítics o militants del "no" o, encara més fort, del vot nul.

Què vull dir amb tot plegat? Que alguna cosa s'està movent i que la gent n'està tipa. M'agradaria saber què en penseu vosaltres. Feu comentaris!

Nou confidencial polític, ara a les comarques gironines

El Llamp m'ha fet saber de l'existència d'un nou bloc confidencial polític, però no d'abast nacional sinó centrat en les comarques gironines i la seva política. S'anomena (el nom és molt bo!) Els Àngels Confidencial i acaba d'aparèixer aquest mateix mes. Es presenta així, i pinta força bé. L'he enviat a tres o quatre periodistes gironins, i no saben res de l'autoria. Ja és bon senyal. L'he incorporat als meus enllaços recomanats.

Catalonia Today

Aprofito per penjar la plana setmanal [en pdf] amb què col·laboro al setmanari català en anglès Catalonia Today, que edita el periodista gironí Carles Puigdemont, també blocaire.