Sí al nostre Estatut
Dissabte proposava als lectors d'aquest bloc que participessin d'un diàleg i diguessin la seva sobre el referèndum de l'Estatut. Avui VilaWeb se'n fa ressò, i crec que la difusió ajudarà a arribar a més gent. Estic molt content de la resposta participativa, i volia agrair-vos-ho.
Anit, quan teníem prop de 80 comentaris, vaig fer una anàlisi ràpida i un recompte d'urgència. Hi havia 13 lectors que anunciaven que votaran no en el referèndum previst per mitjans de juny. El vot nul era l'opció de 5 lectors, mentre que 2 dubten entre el no i el nul i un altre es movia entre el nul i l'abstenció. Només 2 opten per l'abstenció i 1 per votar en blanc. El no guanya, i entendreu que no estem parlant d'un no anticatalanista ni conservador.
Dels tres perfils de gent que m'envolta que descrivia en l'anotació de dissabte, el primer, que és aquell que acabarà votant que sí perquè l'Estatut del 2006 serà millor que el 1979, no hi ha gaires seguidors. De fet, cap dels lectors que han escrit comentaris és partidari de votar sí en el referèndum. Ningú, i convindrem que això deu ser molt simptomàtic, si bé aquest bloc no té cap valor científic. És la sensació que explica Vicent Partal en el seu bloc després d'esmorzar amb un conseller del PSC. És com si els partits que promouen el sí anessin per un costat, i determinada realitat social (que no tota) per un altre de molt allunyat. Massa distància. Preocupant.
Els lectors d'aquest bloc que han fet els seus comentaris (més endavant faré una tria de frases i reflexions) coincideixen en el seu malestar amb la classe política. La indignació predomina, i molts reclamen unitat per evitar la dispersió entre el no, el nul, el blanc i l'abstenció. Una dispersió que perjudicaria clarament el vot sobiranista, l'esperit del 18-F i les seves seqüeles.
Alguna cosa s'està movent, i la plataforma sobiranista tindrà un paper important, decisiu diria jo, en l'articulació d'un vot unitari que eviti la dispersió d'energies i vots. Té sentit que el no catalanista, sobiranista i/o independentista s'afegeixi a l'anticatalanisme més recalcitrant? Té sentit instigar l'abstenció d'un procés que hauria hagut d'il·lusionar el catalanisme polític? Què representa anar amb un vot en blanc, símbol d'equidistància o covardia? Cada dia que passa va guanyant cos l'opció, comentada en aquest bloc des de fa dies, de votar sí a l'Estatut. De fer un vot positiu, valent i sobiranista. Caldrà votar sí, finalment. Però no us equivoqueu. M'estic referint a votar sí a l'Estatut... aprovat pel Parlament de Catalunya!
Escriu un lector anònim en els comentaris: "No hi ha cap altra opció que fomentar un vot nul amb papereta pròpia, i missatge integrador-massiu." En Jordi, en un altre comentari, afirma: "Crec que si es fés una bona campanya pel vot nul, amb paperetes per exemple on digués que es dóna un vot afirmatiu a l'Estatut aprovat pel Parlament, doncs potser m'hi apuntaria."
Si el debat se centra en el no o el nul, l'opció serà poc atraient. Cal donar-li la volta, i plantejar un vot de sentit sobiranista que lligui amb l'Estatut i la il·lusió col·lectives generades el 30-S per la unitat del quadripartit al Parlament. Qui s'hi pot oposar, al marge dels aparells i partits d'un sí de circumstàncies? A part de la plataforma que va promoure la històrica manifestació del 18-F, la insatisfacció amb l'Estatut resultant de retallades i pactes inconfessables s'expressa també en entitats influents com l'Òmnium Cultural, que farà un referèndum intern per acabar-se de posicionar. Mentrestant, van fent camí l'Observatori de l'Estatut, els que clamen No en el nostre nom i els que recorden que l'estació final és la independència, com l'historiador Oriol Junqueras en aquest article.
Nous blocs i taula rodona virtual
Ahir vaig participar en una taula rodona a les primeres Jornades de Joves Periodistes dels Països Catalans, organitzades per l'Associació Catalana de Premsa i Comunicació Jove, amb la col·laboració del sindicat Estudiants en Acció. Compartia taula amb Joan Camp, director de Racó Català i Xavier Rius, director d'e-notícies.
Per cert, recentment he incorporat als enllaços els blocs de dos polítics. Es tracta del conseller portaveu d'ERC a l'Eixample de Barcelona, Ignasi Llorente, que estrena aquest bloc. L'altre és l'economista, professor universitari, regidor de Tortosa i president del Consell Comarcal del Baix Ebre, Ferran Bel, de CiU, amb aquest bloc. El degoteig blocaire republicà és continuat, mentre que les incorporacions de blocaires de CiU són més lentes, si bé últimament persistents. Benvinguts i felicitats.