Bono: bon vent i barca nova
Ja tenia raó Pasqual Maragall quan deia en el míting de Cornellà que José Luis Rodríguez Zapatero és més imprevisible que ell. Però imprevisible per discret i resolutiu. Maragall intenta fer una crisi de Govern i qui queda en crisi és ell, mentre els consellers romanen intactes. En canvi, Zapatero se'n surt de totes. Té la flor al...
La dimissió del ministre de Defensa, José Bono, el fill de falangista i gran patriota espanyol a l'antiga, és una bona notícia per als socialistes no-espanyolistes. Al PSC, deuen estar contents. A l'Ajuntament de Barcelona, tot observant el castell de Montjuïc, també. La sortida de Bono és un respir per a Zapatero i una manera de treure's caspa de sobre. Si, de passada, el seu relleu serveix per moure peces i fer un gir cap a posicions més "progressistes", doncs millor.
Vist des d'aquí, la retirada de Bono és molt benvinguda. Els humoristes i els periodistes en sortirem perdent. Però tinc els meus dubtes que la sortida del titular de Defensa vagi bé del tot per als interessos globals del PSOE. En Bono era la quota conservadora del PSOE. Ocupava l'espai sociològicament pro-PP que anava bé a una part dels electors del PSOE. Amb en Bono o en Francisco Vázquez, exalcalde d'A Corunya, per exemple, el PSOE ampliava el seu ventall, posant l'accent més en l'espanyolisme que no pas en el socialisme. La pregunta és: Ara qui farà de Bono?
No m'acabo de creure que el ministre, que va perdre davant de Zapatero per 7 vots en el congrés del PSOE que l'havia de proclamar secretari general del partit (i el PSC molta cosa hi té a veure), es retiri per cansament i de mutu propi. Digueu-me desconfiat. Tampoc sé fins a quin punt, Zapatero s'hauria atrevit a treure'l del Consell de Ministres sense el consentiment de l'afectat. Perquè l'expresident castellàmanxec és mes perillós xerrant des de fora, que tenint-lo a dins lligadet (relativament) en curt. Que Bono era incòmode és evident. Un diputat socialista al Congrés em va comentar un dia que Pepe Bono estava esperant que Zapatero se la fotés al govern per posar-s'hi ell. Però les coses han anat per un altre camí, perquè a Zapatero li va tot de cara. I l'espera ambiciosa de Bono anava per llarg...
Zapatero ha aprofitat l'endemà de l'aprovació de la reforma educativa, coincidint amb la celebració del Consell de Ministres, per fer caure la ministra d'Educació, María Jesús San Segundo, que ara he sabut que estava tant i tant qüestionada. Però no havíem quedat que la més qüestionada era la titular d'Habitatge, María Antonia Trujillo? Doncs, Zapatero la manté.
El ministre d'Interior, el lleonès i amic personal del president espanyol José Antonio Alonso, anirà a Defensa. A Interior el rellevarà l'exministre Alfredo Pérez Rubalcaba, gran negociador i retallador estatutari, l'home "més intel·ligent d'Espanya", segons va dir dissabte a Cornellà Manuela de Madre. En resum, que Zapatero premia als dos homes de la seva confiança que són l'exjutge Alonso, amb un gran balanç a Interior, i Rubalcaba, que assumeix una cartera duríssima com Interior en el moment més dolç possible, amb l'alto el foc permanent d'ETA. De la nova ministra d'Educació, Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo, només sé que anava de dos a la llista del PSOE per Madrid.